Pardas, conspiració d’atractius.
 |
La creença que abans de la tecnologia ja els nostres avis podien fer bons vins encunya una vocació d’entrega a una viticultura despullada del component industriós i capaç de domar les dissensions entre natura i cultiu. Preceptes com l’harmonia, on allò real i allò moral es vinculen, fan de Pardas un celler discipular d’aquesta visió al parificar ambdues esferes. És un projecte que alhora desprèn una bellesa adherent i contagiosa dissolta en els arguments que forneixen el discurs que hi ha darrera dels seus vins, encisers i ideals però que des d’un primer moment es mostren dotats amb l’insinuat vernís de la lucidesa. |
Com a proemi a la visita descobrim, esbossat ja en les primeres passes que ens condueixen cap el vinyar, un criteri personal d’entrega i responsabilitat moral cap el paisatge traduït en una orientació d’una viticultura deliberadament sensible i no com a trànsit mudable o forçat per l’obligatorietat deontològica. En definitiva, superant el convencionalisme d’avenir-se simplement de forma especulativa, depenent del migjorn o del mestral, a la línia emancipadora tant en voga de l’ecologisme.
|
Al visitar la Finca de Can Comas després d’un bagatge considerable de visites pot sobrevenir-te la falsa sensació de la pèrdua del contingut. Quan sembles tenir certes reserves a que es doni alguna irrupció sorprenent que redreci la teva curiositat, aleshores es dóna aquell embat de pura revelació i sorpresa que comença a acompanyar-te des de les primeres descobertes viticulturals. Pardas invoca la mateixa sensació com quan rellegim de nou una novel·la on sabem que transitem un argument comú però on descobreixes perspectives impensables i nous atractius. Fer un tomb per les vinyes d’aquesta finca legitima el continuar topant-nos amb els plaers il·lustratius i enriquidors de la relectura.
|
Vins com el seu Aspriu salvaguarda la íntima afinitat amb les vinyes i la interpretació del sòl on aquestes s’alcen i de les quals se’n deriva una assumpció fonamental i diàfana, de simplicitat aparent, sense artificis, on les singularitats queden sobreenteses, diluïdes de l’empremta varietal gravada íntimament per l’originalitat canònica de la viticultura emprada que dóna lloc al triomf d’aquesta retòrica on, per exemple, el seu Xarel·lo n’esdevé una evidència probatòria. Apreciem una veneració interna per un entorn que guien la mà dels propietaris del celler, de dos socis que s’encaminen a traçar un nexe apaivagador, de cert caire irenista, orientat a suavitzar la dualitat entre la preservació del marc ambiental i el cultiu de vinyar. |
L’Extensió del cultiu dedicat al raïm comprèn un total de 170Ha de les quals 35 estan consagrades al Xarel·lo. El celler fa una aposta clara per la varietat blanca. L’any 2004 s’embotella la primera anyada de Pardas Xarel·lo que defineixen com un vi sense complexes, dedicant-li una confiança absoluta en les possibilitats d’aquesta vit. Tot plegat fa que ressoni un component d’aquella glosa retrospectiva formulada per Berger que deia que l’emoció estètica provocada al trobar-nos subjugats davant la natura es deriva d’allò que ja ha sigut contemplat que queda reconegut i confirmat i, al mateix temps, l’espectador queda afirmat per allò que veu.
Entre les vinyes ens trobem conduïts per l’influx d’una viticultura precisa i profundament reflexiva i cerebral capaç d’entonar i portar a terme una revisió crítica de la viticultura convencional, quan aquesta encara es delecta davant la perspectiva de prevenció mitjançant l’ús de drogues pal·liatives a partir de sistèmics d’acció indiscriminada, l’intervencionisme químic i demés profilaxi totalitària en la que es basa. Aquí preval un discurs instal·lat en el convenciment absolut cap a principis sense concessions a fórmules cautelars dubitatives, cap una viticultura empesa per premisses ètiques que ens parli tal i com ho fa l’entorn, amb una sinceritat aclaparadora.
| Descobrim les vinyes sense llaurar ni fertilitzades a partir d’adobs químics. En Ramón Parera exalça la presència de coberta vegetal espontània on hi trobem un farciment colonitzador d’olivardes, que segons ens explica, ajuda a fracturar la naturalesa compactant del sòl de forma eficient i evidencia una comunió entre natura, perfectament integrada, i terreny de cultiu. Recolzant aquest concepte descobrim la incorporació de restes de poda. Els sarments resten com a part de la coberta i marges sense netejar, on els ceps els trobem autoregulats, amb poca producció i sense dopatges per productes de síntesi. En Ramón fa especial esment a la importància en l’adaptació entre sòl i vinya. El sistema de cultiu no discrimina varietats, trobem la Merlot amb necessitats hídriques diferents al qual se li apliquen mesures per regular-ne el règim. |
 |
Les vinyes que comprenen el celler Pardas presenten una unitat geogràfica diferenciada a partir de l’eix divisori que dibuixa el Riudebitlles i que articula una vessant nord d’argiles profundes dipositades per aquest riu, on hi trobem plantada la Cabernet Franc, una mica de Xarel·lo i Monastrell. En els terrenys d’al·luvió s’hi congrega la Merlot i en terrenys poc profunds de composició calcària d’horitzó petrocàlcic hi madura la Xarel·lo. La varietat en aquest sòl petrocàlcic a 30 cm és quan pateix de debò en paraules d’en Ramón. Convivint dins d’un registre edafològic argilo calcari de textura franca a partir d’un marc de plantació variable projectat per les corbes de nivell madura la Sumoll vinífera empeltada sobre un peu Rupestris de Lot que alberga un regust impiu i que desperta cert rebuig en certs sectors donats a la unció supremaciste encaparrats en espiritualitzar altres varietals més elevats i obedients. El celler s’abasteix d’aquesta varietat exigua a partir de diferents vinyes escampades per la geografia penedesenca (Vinya Pont Nou, Vinya el Vinyet, Vinya el Coster).
Elaborar un rosat d’aquesta varietat va ser una aposta valenta davantdel posicionament timorat cap a les capacitats de la Sumoll. A l’hora de desglossar-nos detalladament el procés de verema i vinificació ens aturem en l’edifici del celler on la bellesa d’aquest compren un inexcusable component funcional que explicita l’objectiu d’elaborar vi entre aquelles parets conservades. En Ramón comenta com a l’hora de veremar es porta a terme una selecció molt acurada a la vinya, minimitzant gairebé de manera testimonial l’ús de la taula de selecció, i com a continuació el volum d’aquesta passa a refrigerar-se en càmera per finalment ser manipulada i conduïda per gravetat.
 |
Els vins negres fermenten en dipòsits de ciment acompanyats amb remuntats manuals que simultàniament actuencom a baròmetre genial per avaluar l’evolució del vi. Les vinyes són vinificades per separat. Ens comenta l’ús de dipòsits inoxidables per allotjar la verema provinent de vinyes petites com en el cas del Rupestris i Sumoll, on en fermenta una part en aquestes tines. El Xarel·lo fermenta en bóta. Els seus vins es manifesten mitjançant un llenguatge lliure i coherent, representatiu d’una convivència amb la vinya on el vitivinicultor és només un transmissor d’aquesta oratòria que ordena segons pautes metòdiques i d’altres seleccions intuïtives. Indicatiu d’això és el seu Rupestris, un compendi de varietats autòctones en cupatge de Xarel·lo, Xarel·lo Vermell, Macabeu i Malvasia. |
El seu insigne Xarel·lo Pardas criat en fusta durant 6 mesos prové de vinyes salvatges on es cullen unes 3000Ha i on la varietat transmet la mineralitat i, en definitiva, l’autenticitat de la xarel·lo. La seva etiqueta presenta la peculiaritat de l’emblema del senglar com element intransferible i singular de Pardas. La reinterpretació en pla detall del símbol animalístic el trobem engalanant el seu Aspriu blanc sorgit de la verema de la vinya La Lola , conformada per una triada de parcel·les on hi conflueixen xarel·los de diferents edats, fermentat conciliant dipòsits de ciment i fusta per oferir un vi madur que ens encisa en el mateix sentit que una bombeta atrau una legió de lepidòpters.
La categoria de vins negres del celler comprèn un vi, el seu vi Franc, que esdevé la visió de les diferents vinyes de la finca i la integració de les diferents varietats. L’Aspriu negre identificat com a vi de terrer pren part en una iniciativa conjunta amb cellers com Mas Candí i Tayaimgut. Es tracta d’un vi provinent de la vinya La Barraca i del qual només s’embotella les millors anyades.
|
Un nou atractiu complementa l’aposta, ja de per si interessant, del celler on el seu recent i insòlit Collita Roja ens indueix a una lectura més atenta de la Sumoll. Aquest flamant Pardas Collita Roja es presenta elaborat pel binomi de Sumoll (85%) i Marcelan (15%) provinent de la Vinya el Manco (0.68Ha) , és un vi fabulós que pren un regust elegíac al tastar-lo acompanyat per les paraules d’en Ramón al comentar que ha costat molt arribar fins aquí. En surten unes 2500 ampolles. Es tracta d’un vi vinculat a la mort ja que la vinya de Sumoll perviu majoritàriament en mans de viticultors vells i que, quan aquest mor, la vinya es perd. Ens explica com està vinificat conjugant i alternant les diferents parcel·les veremades amb diferents metodologies permutant l’ús de dipòsits d’acer inoxidable amb l’ús de bocois de castanyer obert i l’aplicació del pigeage de forma manual. Un vi transversal amb un bon registre aromàtic de sotabosc, de molsa, apunt mineral i que en definitiva presenta les aptituds de la Sumoll, amb una bona constitució de l’acidesa però elegant i equilibrat. Magnífic.
|
Quan moltes veus dins de cellers s’escolen en actituds de complaença pessimista i ominosa inclinació cap el fatalisme, o promulguen un filisteisme arraulit sota l’ègida dramàtica d’aquesta època de crisi, en la figura de Ramón s’hi endevina un desenganyat optimisme al parlar-nos de l’exasperant i constrenyent ritme de mercat que intenta manipular, de forma iniqua, els bioritmes de la vinya quan és interpretada de forma perifèrica i estèril i únicament segons termes de productivitat i rendibilitat, sense atorgar cap mena de consideració al fet que aquesta té l’última paraula. Sens dubte davant d’aquesta visió un té la convicció que els Vins del celler Pardas esdevenen una exhortació vitalista a la serenitat. |
Afegeix aquesta Pàgina als teus xarxes socials favorites
( 13 Votes )
| < Anterior | Següent > |
|---|
Darrera actualització de dimarts, 24 de maig de 2011 19:59
