La guia de Vins de Catalunya - Guia de Vins de Catalunya

Terra Remota, camí des de l'exili

Terra Remota

Camí des de l’Exili

Amb la compra de la finca on ara s’erigeix el celler l’any 2000, Claude Florensa, anteriorment propietari del Casino de Le Boulou (Moliflor), va decidir entreteixir d’una altra manera el sentit de la seva vida expandint el seu interior a partir de la lògica sentimental d’adhesió a un territori, concentrant aquesta vibració vital en uns terrenys de l’Empordà com a transcripció terapèutica de l’esquinçament de l’emigrat.

Darrera actualització de dijous, 31 de març de 2011 17:20

MARTÍ FABRA, HERÈNCIA PRESERVADA

MARTÍ FABRA, HERÈNCIA PRESERVADA

Podem descriure en termes psicoanalítics quin ha sigut l’instint i circumstància que resumeixen les últimes dècades del vinyar català? Podem desxifrar-ho a través de la introspecció arqueològica freudiana, entenent el vinyar català com a vocació soscavada, deflagrada per calamitats, sotmesa a un estadi de retrocés o anaclític; és a dir, de desempar, quan la seva dinàmica es desenvolupava dins d’aquell marc fàctic post-fil·loxèric que ens parlava d’un mercat fluctuant, caòtic, d’una prodigalitat d’excedents, d’arrencades sistemàtiques i de crisi generalitzada en termes d’ordenació de la difusió vinícola.

L’horitzó vinícola, barbullent de plena commoció abocat en l’estadi de derelicció, apostava sense transició per la via unívoca del desnonament i el malbaratament d’un territori impotent per la consecució òptima de les seves possibilitats per tal d’assolir un ferm lligam d’autenticitat identitària, assumint el seu caràcter propi. Explícitament la vinya va passar a simbolitzar i a entonar una necessitat de dependència, resolta amb la importació varietal. Una encertada metàfora de la doma de la vinya catalana per una facticitat globalitzant, que al mateix temps ens permet reprendre la interpretació psicoanalítica, és aquella que ens parla d’un nen que al rebre una satisfacció d’algú es crea un nexe o catexis, entès dins aquest context com l’apropiació de viníferes francòfones. És vox populi que aquest era l’objecte triat per les voluntats del panorama vinícola, per satisfer l’objectiu instintiu derivat d’aquelles circumstàncies peremptòries i així superar el limbe comercial on es trobava el país. 

Darrera actualització de dimecres, 16 de febrer de 2011 17:48

Dijous gran a Escala Dei

Dijous gran a Scala Dei

Assolellat, el dia comença amb unes quantes trucades que ens auguren que potser no serà el millor. No tot són bones notícies, encara que el clima acompanyi amb un cel lluminós i una temperatura agradable. Marxem cap al Priorat, a trobar-nos amb el Jordi Ratera i el Ricard Rofes, que ens explicaran què s’està fent a Scala Dei i què ha canviat des que Codorniu ha recolzat una gestió intel·ligent, una recerca de noves expressions de terrer gairebé inèdita fins avui a tot Catalunya.

Ens pugem al cotxe en un estat habitual entre nosaltres, a punt de barallar-nos. Verbalment, és clar. El Jordi Ratera sembla una mica cohibit pel tracte un pel estret i tens que entre la Sílvia i un servidor s’instal·la, i que no tenim recança en deixar veure sense masses embuts quan estem en aquesta fase d’un dia que sembla complicat - de fet, passa cada dia un parell de cops -, quan una trucada comença a arreglar el dia. La cosa va bé, o potser només millor, que ja és prou. El Jordi es relaxa.

Darrera actualització de dimecres, 16 de febrer de 2011 17:56

Celler Mas Blanch i Jové

Homenatge a la terra

Celler Mas Blanch i Jové

El celler apareix integrat en una bancal com un rostre enigmàtic, la seva obertura d’entrada és un pòrtic còncau testimoni presencial de la metamorfosi del camp amb la mudança estacional. L’organització espaial de l’interior del celler es divideix en dos nivells, per una banda l’estrat inferior alberga les instal·lacions enològiques, reducte aquest per a les cavil·lacions més mundanes al voltant del procés de l’elaboració del  vi, i per altra trobem l’espai superior,  corol·lari o estadi final de tot procés de vinificació: la sala de tast.  Ambdós nivells s’acosten a través de  l’escala i aquest element arquitectònic fiança un interessant simbolisme ja que podem entendre-la  com un gràcil eix cap a les alçàries, com a rudiment d’una gestualitat cap a la ingravidesa que ens fa entendre l’ascensió com a icona augural de l’ànim de superació de  les vicissituds i els imbricats entrebancs de la vida. L’escala com a reafirmació de la reeixida trajectòria que mostra Mas Blanch i Jové com a celler de recent investidura. 

Darrera actualització de dissabte, 4 de juny de 2011 11:37