|
|
Solergibert
Tipicitat i llocs comuns
Moltes actituds dins del món del vi cauen per la seva inviabilitat en una condemna sense pal·liatius quan aquestes s’han apuntalat darrera l’absoluta reluctància a transcendir aquell confinament en una expansió desbocada cap a convencionalismes varietals. No podia anar d’una altra manera quan ens hem dedicat a vagarejar sempre empedreïts per abraçar retalls d’altres tradicions, vessant esforços en trobar l’excel·lència als núvols, per crear finalment un catau vitícola impostat i repetitiu. És perceptiblement peremptòria i encesa la necessitat de replegar-se en l’esfera íntima i en el sentit originari de cada denominació generant, amb la seva aposta i divulgació, afecte per un territori per damunt de tot. Sota els plecs de les nostres pròpies ruïnes trobarem la nostra identitat que parla de la Picapoll (negra i blanca), de la Sumoll, de la Carinyena, de la Mandó, la Xarel·lo, de la Garnatxa Peluda, etc. |
Artés, dins la neòfita denominació de Pla de Bages, és un bastió indefallent de la projecció viticultural, però al qual l’assot de la malevolència pestífera de la fil·loxera va afeblir-ne l’activitat vinícola que en conseqüència es va rendir als atractius industrials com activitat econòmica. En el centre d’aquesta població trobem el celler familiar Solergibert, d’ample tradició vitivinícola, fundat l’any 1868 i que amb el pas dels anys i amb la successió de diferents generacions dedicades a aquest cultiu han anat actualitzant necessàriament les seves instal·lacions. Així doncs, esbossant un eix cronològic força sintètic, podem descriure l’evolució que ens situa en un segon moment a l’any 1973 quan es porta a terme una ampliació d’aquest, i com fins l’any 1992 es continua vinificant als baixos ampliats del celler vell.
| Solergibert ha anat consolidant-se com a recolzament sòlid i executor de la tesi redactada des de certa puresa doctrinal sobre les gràcies i aptituds que concentra la Picapoll, i com aquesta esdevé un valor irrenunciable per a la denominació. Cal atresorar-la per donar versemblança a l’empremta personal com a mesura mitigadora de tant aldarull poliglota. Sense lassitud toca apostar per un gest infinitament més carregat d’autenticitat com és captar allò distintiu i fer-ho encabir amb audàcia dins de l’utilitarisme unidireccional d’un canopi vinícola desbordat de clixés. Ens hem de descobrir davant l’aposta per la transmissió institucionalitzada que a partir d’un convenciment absolut en el seu potencial es fa de la Picapoll des d’aquesta denominació entapissada al voltant de la industrial Manresa i que il·lustra el primer pas per potenciar les varietats autòctones. Una denominació que mica en mica va dotant-se d’unes pautes de conducta absolutament recomanables per donar finalment un sentit coherent a aquesta zona. |
 |
La picapoll s’ha convertit en l’escala d’incendis o el portell de fugida per sostraure a la denominació de la reprovable potestat de l’arbitrarietat varietal. Hem de congratular-nos de triar una política autopreservativa dins d’una estimulant inèrcia per capturar, amb ànim mantenidor, vestigis d’una capmoixa tradició rural, i de no haver-nos servit per estima cultural de la mateixa menjadora varietal on es nodreixen per exemple els novíssims vins anglesos. Hem evitat acabar picotejant obnubilats de l’actualitzada vasta caterva al·lucinatòria d’antany per rendir-nos prosternats davant una flamant ambigüitat pintada per altisonants varietats septentrionals com la Huxelrebe, la Phoenix, la Reichensteiner o la Schönburger.
|
|
En Josep Solergibert, ens parla de les dues tipologies de sòl diferenciades entre la zona de la plana i la zona alta. A la zona baixa de la conca del Llobregat i del Cardener trobem un perfil de degradació hídrica amb marcada presència d’argila compactant i apunts de marga. A la zona alta, més asprívola, les argiles són més grosseres. El mateix Josep ens parla també de com la confluència de factors climàtics com la minsa pluviometria a l’estiu i l’ambient de condensació humida per la convergència fluvial propicien el cultiu de la Picapoll, Piquepoul o Picapolla. La parcel·la de la encoratjadora varietat blanca del Bages per antonomàsia, que abasteix dels gotims necessaris per obtenir el percentatge de most flor conformant majoritàriament el seu vi de Picapoll clàssic, és un lot d’aquesta varietat plantada l’any 1997 a partir de la selecció dels clons millors (clon d’una vinya vella centenària més 3 altres clons seleccionats) i que contemplem emparrada. En Josep no escatima explicacions sobre intervencions a nivell de vinya, de com en situacions molt caloroses es despampola manualment un únic costat del cep o, si parlem d’inestabilitat climàtica, aleshores els dos costats. El seu vi de Picapoll prové d’una verema manual i és criat en roure americà durantuns 75 dies. |
Cal trepitjar la formosor de la vinya centenària de Picapoll de lenitius rendiments embeguda d’un terreny incedible d’argiles, on esdevé remarcable en l’activitat del sòl la repercussió de la fauna i flora microbiana que interaccionen amb les plantes centenàries de la varietat blanca. Aquesta explicació subratlla la tesi de Claude Bourguignon respecte els sòls argilosos en la que destaca com a criteri per avaluar aquests tipus de terrenys no tan la quantitat d’argiles sinó la qualitat d’aquestes, sobretot pel que fa a l’àrea interna de la superfície. D’aquesta parcel·la s’obté el seu soberg PDA fermentat, tot i que arrenca fermentació en dipòsit inoxidable, i criat en la desacostumada fusta d’Acàcia per tal de respectar la discreta expressió varietal de la Picapoll de fulla orbicular boteruda i de nervadures rogenques, de raïms compactes sensibles a les podridures i que esdevé recensió sobre el sacrifici i demés actituds vitícoles aconsellables.
|
Per altra banda, els raïms negres que configuren la gamma de vins brisats del celler són veremats majoritàriament de forma manual i posteriorment separats per parcel·les en el moment de la vinificació. De la combinació de varietats Carmenet sorgeix el seu catàleg de vins negres. Hi trobem combinacions de Cabernet Sauvignon i Cabernet Franc i Merlot. El seu assequible i afruitat vi jove anomenat TOC aplega el cupatge de la vigorosa merlot adient per ubicacions humides i la Cabernet Sauvignon. Per altra banda el seu formidable Matacans sorgeix de raïms provinents de 10-12 fileres seleccionades de Cabernet Franc i Cabernet Sauvignon de la vinya Matacans que descobrim ornada amb una pètria barraca de vinya i que aplega la triada clàssica bordelesa. El seu Cabernet Reserva monovarietal de Cabernet Sauvignon, que des de 1992 ja s’incorpora com a DO Pla de Bages, ja s’elaborava des de 1988 com a vi de taula i a partir de l’any 1990 com a vi de la terra del Bages. Finalment el seu Merlot Reserva torna a reinterpretar la varietat bordelesa. Som conscients de les obsessions contraposades que militen dins d’aquesta denominació però també de la validesa en l’obtenció de meritoris vins negres de cupatges forans. No descobrim res de nou quan diem o sentim a dir que els interessos comercials han motivat un estil de vins identificats i mimats per la teoria salvadora d’una il·lusió comercial fonamentada per l’abastiment de neologismes ampelogràfics. Amb la il·lusió de prosperar hem celebrat la instauració de varietals exòtics que sembla que merament acaben per adquirir significat en boca de sumptuaris i altius mercenaris de l’exquisit sanedrí de la sumilleria: “Mentrestant es complaguin en la novetat, descuidaran l’eficàcia: per triar una paraula nova, deixen la corrent, sovint més forta i nervada”. Les paraules de Montaigne certament recreen aquella situació. Tals mesures d’afiliació globalitzant han traçat una gran divisòria que secciona en dues meitats el món vinícola, creant una secessió entre un món autèntic d’ambició de significació d’identitat i un món aparent reiteratiu en paradoxes i demés ranquejants cosmologies especulatives, que moltes vegades es mixturen dins el soporosos catàlegs dels cellers. |
 |
 |
Però sí que estem vivint un cop de timó per redreçar el destí vinícola al Pla de Bages on sembla que es desvetllen de l’estadi de radical solipsisme on semblava que hi tenia només existència indubtable la ventallada forana, però veiem com en l’actualitat, de manera ferma i des del convenciment i implicació del consell regulador de la denominació, prenen progressivament un compromís fonamental amb el vigor natural d’un territori i la seva identitat. Dins de la revifalla que ha tingut la vinya en aquesta zona als darrers anys ens arriben les veus d’elaboradors com la d’en Josep Solergibert que traspuen una valenta pertinacitat en el potencial de varietals autòctons. |
Afegeix aquesta Pàgina als teus xarxes socials favorites
( 6 Votes )
| Següent > |
|---|
Darrera actualització de diumenge, 10 de juliol de 2011 11:02
