La guia de Vins de Catalunya

Raimat

La vinya de l’altre món

Raimat és el poble d’un celler, allà on vivien els treballadors de la finca. La construcció del Canal d’Urgell va propiciar la compra de la propietat per plantar xops; la fusta de les seves branques servia cada any per fer caixes de cava. Amb els anys es va anar plantant vinya fins que finalment es va fer una aposta decidida pel celler.

Raimat és l’origen d’una denominació d’origen; aquesta finca ha significat sempre l’avantguarda tècnica de la viticultura catalana en la seva vessant més internacional. Una vinya del Nou Món al mig d’Europa, en paraules d’en Joan Esteve, responsable de la divisió de viticultura de Raimat, que ens va acompanyar fent un resum acurat dels procediments.L’entorn propicia la recerca, l’aplicació de noves tecnologies, a l’estil de l’escola americana o australiana de viticultura. Aquí es va plantar abans que enlloc, fa 40 anys, Cabernet, Merlot o Chardonnay, ja emparrat i amb reg, en un moment en que trencava esquemes; després tot ha anat en aquesta direcció arreu.

A Raimat s’ha arribat a la Viticultura Integrada per evolució pròpia; moltes coses que es demanen per tenir aquest certificat ja les feien. L’Agricultura Integrada és preocupa més de l’entorn, mira més per la conservació i transmissió del medi a les generacions futures; és a dir, que sigui sostenible sine die.

La primera menció que s’ha de fer és el respecte al sòl, que ha de ser un element viu; és on hi ha les arrels. Cuidar el sòl significa afegir una coberta vegetal entre les fileres per tal de possibilitar una vida bacteriana i animal que l’enforteixi i nodreixi la vinya; segons quin tipus d’herba es planti pot significar que no calgui afegir adob. També cal no compactar-lo massa amb les màquines, minimitzant el seu efecte tant per la pressió idònia dels pneumàtics en entrar a la vinya, com per l’amplada dels mateixos, la màxima possible per repartir el pes. Si no es compacta la necessitat d’aigua de reg és molt més petita, atès que penetra més fàcilment dins la terra. Aquestes conclusions són producte de la coherència de les seves accions, perquè no hi són a cap reglament.

Si arrenquen una vinya hi planten alfals durant tres anys per que recuperi la seva capacitat i fixi nitrogen; al quart any plantaran algun tipus de brasica (col, colza, etc..) pel seu efecte netejador de la terra. Les perdius fan niu a la coberta vegetal, i no comencen a replantar-la fins que les cries no aixequen el vol com aquestes tenen un seguit de més de dues-centes accions, entre les quals unes són prioritàries i altres no tant. Totes sumades, però, fan que tot funcioni millor.

Hi ha també el debat sobre l’ecològic i l’integrat. Sovint l’ecològic és massa estricte i no té en compte l’origen dels materials que autoritza, com ara el sofre o el coure del famós caldo bordelès. Potser una aplicació curta d’un producte de síntesi o d’un material procedent directament d’una mina és menys nociu que si s’ha de passar deu vegades amb sofre i coure per la vinya. Aquest debat és llarg i polèmic, i cal alimentar-lo més sovint de l’experiència. Tot i complir els reglaments, l’objectiu és fer una vinya sostenible; les pràctiques de viticultura a Raimat estan molt per sobre dels requisits del reglament actual de producció integrada.

No s’aplica insecticida a cap vinya de la finca; s’actua per confusió sexual, que els funciona bé. Han comprovat que cal vigilar la vinya per tal que no s’alteri l’equilibri, però que cal que vagi una mica a la seva; si cal actuar, la intervenció serà només a la zona on sigui imprescindible. La vinya necessita un temps des del moment en que es deixa d’aplicar insecticida; ara porten set anys i ja poden parlar d’equilibri entre plagues i predadors naturals de les mateixes.

Recuperar totes aquestes tècniques culturals no només té un sentit de sostenibilitat i coherència amb el medi; al final els costos empresarials són més petits, les explotacions més rendibles, el raïm té més qualitat, i els vins ho noten. És un esforç per buscar la màxima simplicitat; per propiciar l’òptima relació entre sòl, vinya i clima; per assolir la expressió natural del raïm i dels vins resultants.

La productivitat depèn dels processos aplicats; la vinya cinc estrelles, com diuen ells, rep el màxim de tractaments manuals i treu menys quilos per hectàrea. Les veremadores pròpies treballen només de nit, i seleccionen el gra per calibre, reciclant directament la matèria vegetal sobrant a la vinya.

El reg per degoteig fa que la vinya tingui un fals stress constant, regant-la per una banda i una altra alternativament. Aquest stress es tradueix en una millora en la qualitat dels vins; és un sistema australià que es diu PRD, i representa a més un estalvi important d’aigua.

El terrer determina, dins la mateixa vinya, diferents estats de maduració i de vigor dels ceps. I per tant, la viticultura ha de adequar-se a aquesta realitat. Primer van fer mapes a peu de vinya, segons avançava la verema; més tard per satèl·lit, i ara ja amb imatge aèria mitjançant una avioneta, per que té més resolució. El mapa de vigor resultant dibuixa unes formes que són les que corresponen a la composició del sòl. Hi ha parts que gairebé no es reguen, perquè naturalment retenen més l’aigua; mentre d’altres zones més pobres necessiten reg tres cops per setmana. Això va directament lligat a la sostenibilitat; no cal gastar si no se n’ha de treure cap profit, i cal gastar el just i necessari a cada lloc. El mapa de vigor ens diu més coses; la necessitat d’adob de cada zona i quan s’haurà de veremar.

Les varietats sempre procedeixen de seleccions massals, mai d’un sol clon reproduït: chardonnay és la varietat majoritària; una mica de sauvignon blanc; albariño, que és la varietat estrella; i una quantitat residual de macabeu, parellada i xarel·lo. I en negres, cabernet sauvignon, merlot, pinot noir, syrah, tempranillo i petit verdot. Plantades en sòl pobre, desèrtic gairebé, apte potser només per a vinya amb reg; una gran extensió de vinya amb un gran contrast tèrmic entre dia i nit. en clima continental, més fred del que molts pensen.

Raimat Gran Brut Chardonnay-Pinot Noir:Estil propi

Dins la DO Costers del Segre s’admet l’elaboració de V.E.C.P.R.D (Vi Escumós de Qualitat Procedent de Regió Determinada). Raimat n’és un altre cop pionera i la utilització de varietats com chardonnay i pinot noir potser l’acostaria a un concepte Champagne, més encara en ser un brut. Malgrat tot, sembla que les diferències són notables. La fruita tropical hi és present en tot el recorregut, la mantega que acostumen a tenir els escumosos de Réims no hi és tan present, i la originalitat d’aquest plantejament el fan peculiar. És cremós i amable en boca, i mai massa sec; una aposta segura a l’hora de triar un escumós si es vol sorprendre i agradar a la vegada. Ampolla i vestit són adients amb aquesta singularitat.