Com serà el nou Penedès
 |
Tots sabem que cal una revisió de la viticultura, un nou escenari diferent de l’actual que, a algunes zones, no porta més enllà. A través del Marcel Sabaté copsarem una de les propostes al Penedès, que defuig les tendències francòfiles de fa anys. Els vins i Caves Castellroig procedeixen de la seva finca Sabaté i Coca amb terrers repartits entre Subirats, Sant Pere de Riudebitlles i Terroja; una família de pagesos de mena, que venia el raïm fins l'any 86 i que després va decidir gestionar i vendre la seva pròpia collita. |
S’ha parlat el 2009 d'una verema excel·lent; però dir-ho només per que feia grau i no hi havia podrit, segons el Marcel, és esbiaixat. La collita no és bona si s'ha de collir perquè, a l'agost, la calor de quinze dies seguits va fer que la maduració alcohòlica no permetés esperar a que es completés la de la pell i el pinyol. Aquesta última collita va demanar molta feina als enòlegs per no patir un excés d'astringència als vins. És molt valent dir-ho: i tan cert com que la mateixa versió de la collita cada any no convenç a ningú.
 |
Per començar les diferències amb d'altres mètodes al Penedès, a Castellroig tota la verema és manual; a més el Marcel parla de vins de terrer. Es tracta d'una anàlisi del sòl de cada vinya per saber què convé plantar; també quins gusts i característiques transmet als vins, i per últim quan s'haurà de veremar cada part d'una vinya en funció del seu sòl. No està convençut del tractament ecològic de la vinya si s'autoritza l'ús a discreció del coure i la recollida amb veremadora. L’alternativa és no tocar el terrer, o quan menys millor. Això implica estar constantment pendent de l'evolució de la vinya, per tal de posar-hi remei cada vegada que aparegui una amenaça. Hem parlat també de preus; no del raïm, sinó de l'ampolla. Depèn del tractament i dels processos que es portin a terme per aconseguir una qualitat o una altra. Sovint es parla de Xarel·los al Penedès que es puguin comprar a distribució a menys de 2€/ampolla, però si s'aplica feina de qualitat a la vinya no es pot vendre a aquest preu. El frau sovint hi és darrera aquestes ampolles, però al mercat entra tot. Això al Penedès comporta una destrucció important de la qualitat mitja dels vins, i també de la DO mateixa com a imatge de qualitat i serietat. |
|
Hem tastat els vins en rama; hem pogut comprovar la diferència entre dos xarel·los considerats com a vi de terrer. L’un cítric, un punt verd, terrós i clàssic; i l’altre afruitat, madur, tropical, expressiu i dens. La planta és exactament la mateixa, el que canvia és el terrer.
Això ens diu que té raó de ser el seu raonament i la seva manera de fer; no només diferenciar els terrers, sinó a més vinya vella no sobreexplotada, poca incidència de la varietat forana a la seva gamma, i discurs propi basat en punts de vista i pràctiques pròpies. |
 |
En Marcel pensa que el Penedès es mereix tenir una mica de vi negre, i ho diu amb molt d’èmfasi a la paraula “mica”. Aquí el vi negre no es dóna naturalment com al Priorat, a la Rioja o a la Ribera; aquí s’ha de treballar molt més per aconseguir un bon vi negre. Primer cal triar els punts on es donin les condicions idònies per obtenir-lo; desprès cal una productivitat molt baixa.
Li preguntem de seguida, és clar, quines varietats s’han de fer servir per aconseguir això:
del Merlot diu que per fer rosats o negres joves s’ha adaptat bé,
amb el Cabernet a Catalunya ho tenim molt negre, perquè costa massa que no doni notes vegetals,
amb l’Ull de llebre, encara que no sigui la idònia, es poden fer coses molt interessants si el plantes en un sòl adient per que produeixi ben poc,
i amb la Garnatxa, en terrers molt concrets es poden aconseguir vins excepcionals.
De la Sumoll no vol parlar perquè no l’ha treballat.
La Syrah per ell no paga la pena.
La Mandó sí sembla interessant, fins i tot com a sortida per una porta petita, la que correspon al vi negre del Penedès.
Insisteix que tot això ha d’anar lligat a un estudi del sòl abans de plantar; tota vinya que estigui en un terrer no adequat no sortirà de la mediocritat que tantes pateixen actualment. El més important és no haver fet d’una muntanya una plana per plantar vinya, per que llavors és massa fèrtil.
 |
La cava és funcional i petita. Amb l’ampolla en rima treballen amb gàbia tancada; cada una d’elles dona sis voltes a sobre d’un balancí. Això aporta cremositat al cava i fa una bombolla molt petita, l’escuma d’un champagne francès, un caràcter sempre fresc i bona capacitat d’evolució. Sembla un invent propi; una aportació més al méthode champenoise? |
Concloguin vostès mateixos. És el futur del Penedès, fugint dels interessos d’empreses grans i també del pagès, rabassaire o no, que té vinya per vendre quan més raïm millor del que li diguin que planti. A totes les zones vinícoles hi ha la figura que a França se’n diu Vigneron; el que treballa la seva propietat, el que cuida el seu producte, el que és fidel a la història familiar, el que modernitza sense distorsionar tot allò que li precedeix... I n’hi ha més, tots amb capacitat de reflexió i propostes de futur; ara cal que qui hagi d’escoltar ho faci.
Afegeix aquesta Pàgina als teus xarxes socials favorites
( 1 Vote )
| < Anterior | Següent > |
|---|
Darrera actualització de dimecres, 17 de març de 2010 19:12
