La guia de Vins de Catalunya

Ortovins

Orto Vins
“La gent no sempre menja filet”

Hem quedat a quarts d’una amb els propietaris de Orto vins, es dia 12 de Febrer del 2010, per nosaltres un dia normal inclús agraït, no plou, fa un sol fantàstic i molt de fred, però anem a tastar vi i això deixa de ser un problema. Ens reben a la Cooperativa de El Molar, on tenen llogat un espai per fer els seus vins. Només entrar ens trobem amb el Joan Asens i el Jordi Bertran dos dels propietaris, al cap d’una estona s’afegeix el Josep Mª Bertran; el Josep Mª Jové l’últim d’aquests quatre emprenedors vitícoles no ha pogut estar amb nosaltres avui. Ens reben acompanyats de quatre decantadors plens de vi sobre de 3 bótes al ben mig del passadís, rodejats de dipòsits d’acer inoxidable. Sense glamour inicial. -Bo!!, em dic a mi mateixa, ens mostren casa seva, tal com es, tal com son, autèntics.

No hi ha gaires preàmbuls, anem a parlar de vi, a entendre una mica més de vi i a passar junts les properes 6 hores… El temps just d’engegar la gravadora i recollir les primeres paraules d’en Joan Asens, viticultor i enòleg: parla dels llevats, de la seva vida de viticultor, de la vinya, del seus vins... parla ràpid i segur,i aixeca les mans a vegades per expressar-se amb més força,i s’emociona. No preguntem fins el cap d’una estona, no cal, el que diu es prou interessant.

-Aquesta collita 2009 hem elaborat nous vins, per començar un blanc, fet com és feia abans, sense sembra de llevats externs, que fermenti amb els que dur la pell.

Primer nosaltres macerem el most, al cap de dos dies comença a fermentar, llavors premsem: així tenim una població de llevats neta. Com un concepte de vi brisat però amb un raïm net, sense cap pansa, seleccionat a la vinya.
Ja fa anys que estem en marxa. Quan jo tenia 5 anys el meu pare em va regalar una premsa i jo faig vi des de aquella edat. Als deu anys ja sabia fer cava, encara hi ha ampolles a casa, i amb aquesta tradició el meu fill fa vi des de els tres anys i enguany fins i tot el vol embotellar i vendre’l !!!, per que veu que el pare ho fa.
Aquesta última collita amb un any de calor asfixiant hi ha hagut molta pansa, però no s’ha de córrer per veremar, el que va a corre-cuita a veremar es que no en sap. Aquí hem estat un mes sencer 7 persones per treure panses dels gotims, una a una: això tot sent molt car és necessari. Els nostres vins són fragància pura, no hi trobaràs gusts de ranci o pansit per que tot s’ha tret abans, i al vi només hi ha raïm.

- Llavors ho hauràs de vendre car?
- Nosaltres fem vins honests, de moment no cobrem, però els fem honestos!!!.

- Un concepte biodinàmic el dels vins honests, semblant al “vins veritables” que ens explicava el Nicolas Joly, precursor sòlid de la biodinàmica.

- Aquí, a les terres del Priorat , la biodinàmica és difícil d’aplicar i per tant som crítics a l’hora de afegir-nos, i us ho explico. Aquí a Espanya per aconseguir el segell Demeter, que et dona el certificat com a biodinàmic, hauries de fer dos tractaments de 500, enterrar una banya de vaca buida de cartílag i plena de fems, i dos de 501 a l’any. Impossible, aquí la terra se’t crema. El concepte biodinàmica surt en un entorn, centre d’Europa i en un clima concret: 1000l d’aigua a l’any, ph àcid, poc solejat. Llavors s’han d’aplicar tractaments per augmentar la matèria orgànica per que el mateix ph de la terra està taponant els aliments que les plantes no poden absorbir i han de tirar el preparat 500, i el 501 per que la planta capti el sol que no tenen de natural. Aquí tot es a l’inversa, ens sobra sol, tenim poca aigua i el ph és bàsic, i amb els anys de treball hem arribat a la conclusió de fer l’aplicació del 500 i d’un compost biodinàmic i prou per que al final resulta contraproduent.

Com sempre que vas a visitar un celler, mentre que parlem de vi però no tastem, mentre observes els decantadors plens, les ampolles obertes, però les copes buides, el teus sentits comencen a esbojarrar-se; toques les ampolles tot buscant a l’etiqueta vés a saber què, olores el vi que hi ha als decantadors i acaricies la copa buida tot esperant el moment que ells, els entrevistats, decideixin servir-te l’anhelós vi; son gests imperceptibles, amagats al començament i demanats al final directament per l’estomac que s’ha despertat dins teu i fa soroll.

- I que havies pensat tastar?
- Mireu, tots els vins que tastarem ara estan decantats de fa una hora, hora i mitja, per que considerem que els nostres vins s’han de decantar.

Comencem pel nou vi blanc que encara no està al mercat. Una garnatxa blanca 100%
Saborosa i exquisida, encara per acabar, que es dirà Orto blanc. El Joan ens diu que avui segons el calendari lunar el dia que estem es dia vegetal, així doncs no trobarem gaire fruita als vins, menys de la que a ell li agradaria. Igualment, servim el Orto 2009 i brindem.

- El 2009 es millor anyada que el 2008. La collita del 2008 va ser una anyada molt atlàntica, plujosa,amb menys extracte, però també resulta una anyada més fàcil de beure. Aquest vins del 2009 seran probablement vins amb més cos, amb tendència a tancar-se més, caldrà esperar per que s’obrin i expressin.

Es cert, ens trobem davant un vi més potent, per expressar-ho fàcilment, que el Orto 2008 que entra com si res. Però aquest vi tampoc està acabat, no?.

- Es clar que no, li falten encara 6 mesos per embotellar, fins l’estiu. Està en tines de 2000l i de 3000l, amb les mares, acabant la malolàctica, . Transvasem el vi fins que tot ell ha passat tres mesos de criança en botes de 4 anys. El cupatge sí que es l’aproximat, carinyena 53%,garnatxa 28%, 12% cabernet i 7% ull de llebre. De botes noves tenim només 2. No tots els vins suporten botes noves.

Però aquest vi si que té fruita!!!, malgrat el dia vegetal que dius que estem…

- Bona pregunta, té fruita per que és molt jove. Però si tu aquest vi el tastessis un dia fruita et donaries conte del que és un vi amb fruita. Tot i que si ens fixem aquest vi no pot estar al mercat encara, el taní es dur. Hem d’esperar a que marxi, hi ha un punt vegetal que dins l’ampolla no marxa, que es quedaria clavat.
L’Orto es un vi pensat pel “chateo”, per que entre dos persones es beguin una ampolla, i a un preu recomanable; i si no te l’acabes es igual a l’endemà encara és més bo, per que aguanta, allarga i la fruita hi és.

Pràcticament les copes s’han buidat. I quin tipus de conreu feu?
- Som orgànics, com et deia abans un compost que el fa el Josep Mª i el 500 una vegada l’any, tot i que això és més a prop del biodinàmic.

I com es que no sou ecològics, llavors?
- Mira, per estar a CCPAE, et surt molt més car cultivar,només per ficar el segell et fiscalitzen l’empresa; quan més factures, més pagues. O sigui jo per tenir el segell i ser ecològic davant llei, han de venir els contables, els assessors, que ens foten el 10% de la facturació; llavors ens porten a la ruïna. A més, moltes de les subvencions només estan previstes per grans superfícies; per exemple, per optar a la confusió sexual que es la segregació de feromones per evitar la reproducció de certes arnes, has de tenir més de 100 hectàrees. Quin pagès d’aquesta zona té més de 100 ha???Cap!!!. Només els grans. Complicat aquí a la zona.

Quan veu veremar?

- Crec que vam ser els últims de la comarca, ja que era el 11 de Novembre que acabàvem de collir, potser quedava algú a Cornudella però vam ser dels últims.

Canviem de vins, per tastar els que ells anomenen els vins de finca, mono varietals tots dos. Un vi de garnatxa peluda 100% i una carinyena 100%. Per ara no tenen nom. Comencem per la garnatxa peluda.

- Cadascú de nosaltres té un tros de vinya que és singular respecte a tota la DO, és diferent, el Josep Mª té una finca al Palell, a força alçada que té garnatxa, amb un coster al costat que tot es garnatxa peluda.

Però aquest vi encara li falta… encara no esta acabat.

- Ui si, encara li falta, s’ha d’estabilitzar el color, més o menys un any en bota. Ara es molt bo, ple de mantega i crema però si l’embotellem ara dintre de 3 mesos començaria a precipitar color. Podries fer petites tirades, i això no ho ha fet ningú, per que la gent conegués el vi jove i anar fent tirades de mica en mica veient el vi com madura, com es transforma. Està fent la malolàctica sobre lies, per això trobes aquestes mantegues i un xic de cítrics, és fresc, i amb molta fruita. Es joia. Hem de deixar-lo, el taní de la fusta s’ha de polimeritzar amb el taní del raïm i això s’aconsegueix gràcies a l’entrada d’oxigen que deixa passar la fusta. Es una feina llarga que no es fa en un dia, hem d’esperar que el conjunt s’integri, com un guisat o un arròs.

Anem cap a un altre!!! En Joan serveix un xic, ni mitja copa

- Aquí tenim la carinyena, es nota una mica mineral, regalèssia negre, carbó,..

Al nas un xic de notes d’herbes com romaní i farigola

- Aquest es un vi que l’any passat no vam fer, per que vam vendre la meitat del raïm. La gent ens comprava el millor raïm i jo no ho acabo d’entendre, només volen “el filet” tot fent una comparació amb la carn. I la gent no pot menjar filet tots els dies, jo penso que basar la teva empresa només ens vins cars i de gran volum es com anar perdut. Ens van fer un favor per que si a nosaltres ens deixen tots els filets el primer any, no podríem haver rendibilitzat. Es una de les raons per les que ha explotat el mercat, tothom fa la tècnica de vinificació per fer filet. Però llavors va arribar el gener i ens van avisar de que no ens comprarien el raïm aquest any i vam dir: - Ara farem filet nosaltres!!!. Però no només filet. No es pot començar solament fent vi de 20€ en amunt.

La conversa va seguir, parlàvem també de La Guia de Vins de Catalunya, on l’any passat els no van poder participar per no tenir l’Orto a punt: i segons el Joan de com havíem sotragat el mercat de manera honesta. Ens va explicar que ell havia treballat a l’escola d’enologia de Falset i de com els bancs de proves es feien amb varietats foranes. Es com si no s’acabés d’apreciar el que tenim, aquí a la terra, ens va dir el Joan tot tirant-se les mans al cap.

- Jo, deia el Joan, vaig plantar cabernet i chardonnay al començament de la meva etapa d’enologia, però ràpidament ho vaig deixar de fer. Enguany estic empeltant els cabernets amb picapolls negres d’abans de la fil•loxera. Ara molts s’estan adonant dels errors i tornen a fomentar l’ús de varietats autòctones. Per que, què és la qualitat? Al final la qualitat no és només que un producte sigui bo, la qualitat és la identificació d’un territori. Que quan beguis un vi de carinyena puguis dir, aquest vi es un Montsant o un Priorat i ho identifiquis amb una terra. Algunes DO són ara una mica com un jardins vitícoles mundials.

La gana va arribar i tots plegats vam anar cap a un restaurant de Falset, allà ens esperaven més vins ara ja de la collita 2008. Abans però, en Joan ens va preparar una sorpresa i a mig camí va parar davant d’un terreny ple de vinyes anomenat La Coma.

La Coma era del meu avi, abans hi havia més vinya allà on hi ha bosc , però ara només queda carinyena aquí a la fondada, que conviu amb aquest cirerer i aquest presseguer de vinya que ajuden a agafar forces mentre treballes a la vinya als mesos de calor. Els raïms exclusius d’alguns ceps escollits es seleccionen per fer Les Comes d’Orto que ara tastarem, i la resta van a parar a l’Orto, que conté raïm de les 12 finques de la nostre propietat.

Feia un vent tranquil i plàcid, però continu

- Aquest vent fa que no hi hagi humitat, i crea un microclima favorable a la vinya. Avui mateix el Josep Mª ha arribat més tard per que estava preparant el compost orgànic per l’any que ve, amb fems d’ovella, amb brisa…

Tast al restaurant

- Començem per l’Orto 2008 ara al mercat.

- Ara el vi que tastem ja està embotellat, entrem dins el que anomenaríem el fenomen bioquímic, ha consumit tot l’oxigen, per això he trucat per que els decantessin. Per tant durant aquest any seria aconsellable només consumir-lo en dies de lluna ascendent, plena i en dia fruita o flor.

No vaig dir res, però vaig prometre’m comprar a l’endemà el llunari per comprovar-ho, com si dubtés inclús de l’ experiència i saviesa d’un home fet al camp. Però l’endemà i complint la meva promesa interior, vaig comprovar que era cert, ho havíem fet quasi tot a la inversa: la lluna era encara minvant i hi havia arrels, no fruita, lo qual afavoria que els vins fossin més minerals. Però, tot i això, el vi em va sembla exquisit, encara que certament no hi havia tanta fruita com era habitual segons ell. Qui coneix millor un vi que qui l’han fet.

- L’Orto es un vi que ha d’obrir el ventall al consumidor a l’hora de triar, amb un preu més que assequible. És regalèssia pura.

Anem ara per Les Comes d’Orto, amb un cupatge de garnatxa, carinyena i ull de llebre.

- Aquí trobem una mica més d’expressió cítrica, i encara que trobem fruita es un vi mineral. La fruita de bosc es lleugera, però surt. També trobes torrefactes.

A quin mercat voleu arribar.
- La nostre intenció es exportar molt poquet, nosaltres fem vi per vendre’l com més a prop millor.

Política Km 0?

- De vi se’n fa a molts llocs i molt bo, però nosaltres hem d’exportar vi a França?, que carai hem de fer nosaltres a França? Volem fer mercat de proximitat.

Com voldries vendre aquest vi Joan?

- De 100 palets en 100 palets de 120 caixes cadascun, hahaha... No, de palets de 60 a 80 caixes, que som eco-sostenibles. Nosaltres som elaboradors de vins i hem de seguir el mercat, aquí cadascun té una feina que ha de fer i nosaltres no podem anar de restaurant en restaurant venent el nostre vi; tots els contactes amb distribuïdors que hem tingut s’han fet a partir de gent que ha tastat el vi i s’ha posat en contacte amb nosaltres.

Seguim tastant ara la garnatxa peluda sense nom 2008 que s’embotella el mes vinent i s’estan acabant de fer les etiquetes.

- Aquí hem de fer saber que la varietat única es la garnatxa peluda, si a les altres marques com ara l’Orto i el Comes d’Orto no ho fem saber es per que entenem que si som del Montsant dintre hi haurà varietats d’aquesta zona. El vi està mineral i anisat, fins i tot us diria que el tema aromàtic està un xic cohibit, es nota l’alcohol, però es noten les mantegues i està molt net. En boca hi ha a més mangranes, com menjar-la a cullerades fins hi tot amb aquell toc de pellofa aspre de la magrana. Molt bo.
De quin preu a públic estem parlant?
- Es una feina a consensuar amb els distribuïdors, però serà car. Es un vi únic, singular, diferent. Hi ha 900 ampolles d’aquest vi.
Rentem copes i passem al Picapoll negre, amb una mica de carinyena i un xic de garnatxa.

- Estem davant d’un vi del qual només hi ha 600 ampolles. Té una olor i gust prehistòric ja que la picapoll es pre-fil•loxèrica, es un aroma clàssic, difícil de qualificar, amb fruita negra, es regalèssia fresca, no negra, és l’arrel i la saba de la planta a la boca, com si et fiquessis el sarment a la boca i xuclessis. Es la sang que corre pel cep, potser per que fa 200 anys que és viu. Es un vi que supera al paladar per que quan arriba a la boca passa directament al cervell, es un vi emocional. Quants vins ho fan això?? Patapam!!!, i et queda clavat al teu cos.

I un altre i punt i final.
- Aquest té marca de la casa amb la crema i la mantega. Té caràcter de vi amorós, però ara és el més concentrat, en boca és una explosió, tànica.

Ja no podíem més, la gana era molta, i baixàrem al menjador a dinar: i tot i que havíem tastat força ens vam emportar el que quedava als decantadors per acabar la xerrada tots junts ja sense gravadores. I entre riures i anècdotes, continuàvem xerrant quasi tota l’estona de vi, per que com bé va dir el Joan, tots plegats al final som una mica monotemàtics: ens agrada el vi i parlar d’ell.

Curiositats
El calendari lunar-LLunari
El Joan, el Jordi i el Josep Mª, son fidels seguidors i practicants del calendari lunar, que mitjançant el seguiment de les fases lunars, entre d’altres aspectes, aconsella, explica i orienta a l’agricultor dels millors i pitjors dies de l’any per plantar, recollir, abonar,empeltar etc…, un o altre cultiu.
Arrel d’aquesta manera natural de tractar la matèria viva, en Joan ens va suggerir un repte per fer La Guia de Vins de Catalunya d’aquesta propera edició.

- Aquest any heu de fer els tasts dels mateixos vins, en diferents dies, mateixa copa, mateixos decantadors, mateixes persones i mateixa hora; en dies normals, dolents o bons i veureu com les notes canvien. Lluna ascendent, lluna plena dia flor, i un dia lluna descendent, vegetal; i si pot ser dia node, i veureu quins canvis. Jo he estat a cellers on et passes tastant tres dies a la setmana els mateixos vins i veus les corbes.

Tot i que es impossible fer La Guia d’aquesta manera, ja que el temps de tast es el que es i davant de 2000 mostres no podem repetir cada tast més de dues vegades, el que si li vam prometre es no tastar el dies Node de cada mes per tal de donar-li a tots els vins les mateixes oportunitats. Ho farem constar a les pàgines de l’edició 2011.

Afegeix aquesta Pàgina als teus xarxes socials favorites

| Més...