La guia de Vins de Catalunya

Mas Comtal

La calma després de la tempesta

L’Albert Milà i la Marta ens han rebut a Mas Comtal. Ens han posat al dia, després de l’enorme sotrac d’aquest mes de gener, de la seva empenta, de les seves ganes de continuar al front d’un celler que creu en els vins clàssics del Penedès, que ara tothom pensa que s’han de replantejar.

És un fet que el mercat és més sensible al preu que mai, i realment el cas de Mas Comtal és per seguir l’exemple; els vins es venen per qualitat. L’argument de la varietat autòctona o forana, segons l’Albert, no té tanta importància si el vi està ben fet, perquè llavors la varietat és molt difícil de conèixer. O el que és el mateix, els vins es reconeixen pels seus defectes, no per les seves virtuts.

Aquesta idea és ben interessant; proposa potser un concepte de vi únic, relatiu sobre tot al vi negre, i a la inversa de com l’entenem habitualment. Una idea gairebé platònica de VI, així escrit amb majúscules, que tothom reconeixeria per ser universal. Des d’aquest VI, parlaríem de totes les variants possibles degudes a tota mena de factors; terra, clima, varietat, tipus de conreu, fusta i tractament al celler, que definirien juntament amb els defectes les diferències entre cada vi. Evidentment, a tots ens agradaria tastar aquest vi utòpic, que potser no existeix. El que sí ens proposa, com a eina de treball pràctic i diari, aquesta percepció del vi en general, és que totes les varietats s’assemblen si el vi està ben fet.

L’Albert comença per la vinya. Preguntat per la possible recuperació de varietats negres pròpies del Penedès, diu que el sumoll no feia vi negre; que feia vi blanc. Que ell veia el vi que en sortia i que no servia per fer vi negre ni vermell. Això, però, no vol dir que no se’n pugui fer; però s’ha de treballar força per aconseguir obtenir un raïm bo per igualar el color i el grau de les varietats franceses actuals. Podes en verd, aclarits, no llaurar, no regar la vinya ni tan sols amb el gota a gota, no adobar, deixar créixer l’herba entre les fileres, seleccionar bé els clons menys productius i reproduir-los per donar una base autòctona al vi negre del Penedès.

Diu també que el discurs comercial no és fàcil, però que els cellers amb prou prestigi, els de qualitat, tenen més facilitat. L’Albert pensa que cal pujar el llistó dels vins emprats a la DO Penedès.Des del seu punt de vista el Penedès es mereix més respecte. Hi ha moltes collites passades de quilos, i la qualitat del gra es veu tan afectada com la del vi que se’n fa. És l’efecte del cava, i de molts que tenen vinya per vendre el raïm; tal com els paguen el quilo no poden fer gaire cosa més.

La vinya no té gaire secrets per l’Albert. A Mas Comtal porten molts anys treballant en agricultura ecològica: fa més de vint anys que no adoben, els tractaments els fan amb sofre i coure i amb el pas del temps la vinya s’ha equilibrat i treballa en una mena d’autogestió que només demana estar alerta per tractar malures, sempre molt localitzades i parcials. També treballen amb confusió sexual pel cuc, respectant al màxim l’entorn.

La Marta, la Asun i l’Albert s’estan pensant amb quina novetat ens sorprendran per la propera anyada, amb el raïm de les vinyes d’Incrozio Manzoni que fa uns anys van plantar.

Al celler des de fa un any han empès tota mena d’activitats relacionades amb l’enoturisme; tastos, xerrades i visites al celler, captació de nous clients i amics i coneixement del territori; caminades pels camins entre les vinyes, per exemple fins el monestir romànic de Sant Sebastià dels Gorgs, una petita joia del Penedès que sempre està en procés de restauració: però un servidor hi passa dues vegades al dia pel davant i no he vist mai ningú treballant, llevat del cartell que diu que algú pensa fer-ho.

Cal que, quan aneu, pareu atenció a una pedra immensa, treballada per que servís de base d’una premsa de raïm, també immensa, que hi havia al mas, soterrada sota el terra de l’antic estable, i que en fer les obres per condicionar el local per les noves activitats, va reaparèixer orgullosa, tot declarant que des de fa molts i molts segles al Penedès es treballa la vinya; un monument més que cal conservar.

Per l’enoturisme i visites a celler;

Mas Comtal

Mas Comtal, 1

08793 Avinyonet del Penedès

Fax 938970591

938970052