La guia de Vins de Catalunya - Els vins del Rosselló

Els vins del Rosselló

A la recerca dels vins del Rosselló

Perpignan

Com veureu al Novembre quan surti la propera edició de La Guia, hem pogut tastar els vins del Rosselló per tal d’incloure’ls al recull enguany. Pels anys següents la participació serà més gran, degut a que aquest any hem treballat tots plegats una mica a corre-cuita; encara que la quantitat de vins que podreu consultar no és exactament petita pel volum de la zona. En trobareu 86.

El tractament del fenomen “vi” a França difereix molt de com el tractem aquí. Primer de tot els tenen molt més presents en el seu dia a dia, fent cas omís de les advertències i amenaces de governs incultes i simplistes fins al moll de l’ós. Després, per descomptat, a ells no se’ls passa massa sovint pel cap prendre vins de fora de la seva zona vinícola, sigui la que sigui, i només de tant en tant es posen amb altres vins amb l’esperit bàsic de comparar-los. Em sembla molt i molt bé que ho facin així: per no fer-ho, us exposaré ara què pot passar i què ens ha acabat passant a nosaltres al sud dels Pirineus.

Feu una excursió petita un diumenge fins a Perpinyà. Tot just són dues horetes i escaig des de Barcelona, la ciutat s’ho mereix, feu per que us parlin en català que n’hi ha molts que ho fan, i passegeu per la vila vella, diferent i semblant a l’hora. Havent dinat, no cal que baixeu per l’autopista; tireu cap a la costa i aneu cap a Canet. Veureu, a Cotlliure, a Banyuls, a Cervera, un reguitzell de vinyes que escalen els costers de llicorella, semblants als de la Serra de l’Albera o als del Priorat. Garnatxes velles i petites, recargolades pel vent d’una banda -el mar- i de l’altra -la tramuntana-, assecades per l’aire homeopàtic del mediterrani i pel sol. Els vignerons s’enfilen per veremar quatre gotims escadussers per cep; d’això en fan un dels vins dolços més reputats de França, juntament amb els seus veïns de Rivesaltes i els intocables de Sauternes.

La vinya arriba sovint gairebé a tocar el mar, arran d’aigua, a prop de Banyuls, potser el lloc més extrem de la zona. Però s’està amb continuïtat fins a la frontera, una darrera l’altre, sempre en coster i gairebé sempre en vas: és a dir que s’ha de fer tot a mà.

Arribant al canvi de vessant entre Cervera i Portbou, a ambdós costats de la oblidada frontera hi ha vinya encara al costat francès, potser per aprofitar el darrer metre del territori que comprèn la AOC Banyuls. Com s’explica doncs que en el moment en que canvia la vessant i el país, però no el territori ni la qualitat del vi que se’n fés, desaparegui la vinya per ser substituïda per costers erms i pelats?

S’endevina que hi havia, de vinya, als costers de les muntanyes que voltegen Portbou. Es veuen murs de pedra seca com els que encara es fan servir deu quilòmetres abans, i que tenen una pila d’anys al damunt. Què ha passat per que no s’aprofiti un entorn que ben segur produiria, com passa a l’altra banda, vins espectaculars i diferents a la resta?

La gana que la guerra del 36 va provocar va fer que de Portbou i dels pobles del voltant molts marxessin cap a ciutat. Si llegiu a Pla sabreu que als anys 40 del camp gironí molts volien plegar i guillar cap a Barcelona, a treballar a les fàbriques, tot i saber que passarien més gana que al camp. A Portbou hi havia pesca i vinya i contraband; desaparegudes les dues darreres, del peix no podia viure tothom. I si en quedava cap cep o olivera, la gelada del 56 va acabar amb ells i amb les ganes i l’empenta de molts pagesos. La deixadesa històrica i endèmica de l’administració de tots els temps a Espanya ha fet la resta, impedint la recuperació, tot just al contrari del que passa al nord: la vinya no és cap prioritat ni ho va estar mai, ni tan sols quan se’n anava tot pel forat de l’aigüera amb la fil·loxera. La vinya, més que qualsevol altre conreu, fa estar els governs d’espanya amb els braços creuats, esperant atendre la misèria del camperol, o si de cas, patir-la i castigar-lo.

Costa veure la primera vinya al sud dels Pirineus, per aquesta ruta. És una plantació nova, multivarietal, amb més foranes que autòctones, i que comença a explicar-nos ben clar el que ens trobarem més avall: Un territori venut en part al mercat.

No us penseu que al nord dels Pirineus no passa. També se’n fan, de vins globalitzats: el que està clar és on van a parar tots aquells vins que estan fets amb aquestes varietats, que són Cabernet Sauvignon, Merlot y Chardonnay. Hi ha serioses diferències respecte a la nostra situació.

Dintre dels vins produïts al Rosselló trobem els que estan dins una AOC (Denominació d’Origen controlada) i els que no ho estan. Dintre les AOC trobem Banyuls, Collioure, Côtes du Roussillon, Côtes du Roussillon Villages, Côtes du Roussillon Les Aspres, Côtes du Roussillon Villages Tautavel, Côtes du Roussillon Villages Lesquerde, Côtes du Roussillon Villages Caramany, Côtes du Roussillon Villages Latour de France, Maury, Rivesaltes i Muscat de Rivesaltes. Les varietats que s’accepten dins els cupatges a totes aquestes DO són totes autòctones, tot i que podríem discutir si la Syrah ho és o és una importació del Rhône: la resta, Grenache, Mourvèdre (Monastrell), Carignan, Grenache Blanc, Grenache Gris, Macabeu, Picpoul (Picapoll), etc.. són les mateixes que tota la vida s’havien fet servir a Catalunya.

Quan un vi es vol fer amb varietats com ara Cabernet, Merlot, Chardonnay o Viognier, el seu destí és anar a parar a la IG VIN DE PAYS DE CÔTES CATALANES o a la IG VIN DE PAYS D’OC, tot i que aquesta queda un pèl més al nord. Sembla que la menció de Catalunya, irònicament, l’associïn amb varietats globalitzades. Però de fet, han fet el que correspon: indicar l’origen geogràfic del vi, mai el cultural. Es deixa ben clar, doncs, que la varietat no correspon a la zona, i que per tant només s’especifica que la vinya està plantada allà.

Les DO catalanes, llevat d’excepcions que no fan més que confirmar la regla, són Indicacions Geogràfiques i poca cosa més. Per tres o quatre que se’n salven, i mai per mèrit de la DO sinó més aviat per la responsabilitat i el sentit dels cellers que hi són inscrits, no canvia el fet que a la mateixa botiga podrem trobar 11 cabernets, 11 merlot, 11 syrah, i 10 Chardonnay de totes les DO Catalanes.

Passar la frontera no vol dir necessàriament trobar millors vins, tot i que la mitjana de nota és un xic més alta que a Catalunya. Però el que sí trobem és més sentit, més senderi, i sobre tot més respecte pel territori, al marge de la invasió de la Syrah que ells tenen com a assumida. Malgrat tot, no podem deixar de dir que molts vins negres tenen potser massa presència de regalèssia i violeta, precisament degut a aquesta varietat. La cultura dels vins dolços, però, la tenen i la fomenten; i això, que quedi clar, m’omple d’una enveja sana i plena d’admiració.

Potser és important constatar que una part del Govern català s'ha adonat de que hi ha un problema a resoldre amb el vi català, tot i que mai ha estat el departament adient. És més remarcable encara que s'hagi sabut transmetre al Conséil Général a Perpignan/Perpinyà. I el més engrescador és que hagin decidit colaborar donant suport a aquesta ampliació del nostre projecte. Des d'aquesta confluència de parers, d'intencions, caldria que l'organisme específic pel vi català prengués nota que sumar afegeix coses, mentre que restar i ignorar només porta a la paràlisi i a la manca total de crèdit, de diàleg i de resultats.

Afegeix aquesta Pàgina als teus xarxes socials favorites

| Més...