Entrevista a Jaume Domènech, President de la DO Montsant

Entrevista amb Jaume Domènech, President de la DO Montsant.

Els vam proposar fer-los una entrevista per parlar del present i del futur de la DO Montsant; però ens vam trobar amb una invitació a passar el matí visitant el Celler de Capçanes i intercanviant opinions sobre el que cal fer per redreçar una mica el sentit del vi català. Acabant el dinar ens vam decidir a encendre la gravadora, perquè vam descobrir que el punt de vista d’aquesta DO està molt arrelat al territori i entén perfectament quina és la seva història. El Gerent de la DO, Gerard Amorós, ens va ajudar també amb el seu punt de vista.

Començarem per la pregunta clau: quina és la funció d’una DO?

Sens dubte certificar l’origen dún producte, i que pertany a un territori, una cultura i una història que l’han generat.

Interessant. A Catalunya, però, la DO és més un paraigua comercial que una realitat arrelada al territori: és cert?

Està clar que hem de trobar el camí; totes les DO s’han de redefinir, com per exemple fa la Conca de Barberà amb la Trepat. Pensa que al darrera hi ha empreses que han de fer els seus números, i si no venen amb un discurs hauran de fer-ho amb un altre.

Però les grans marques no canvien el seu discurs i continuen venent...

Perquè tenen un estàndar, que és qualitat, qualitat, qualitat. La mateixa cançó que els dic a tots els cellers de la DO Montsant. Per què la gent prefereix un vi del Montsant, de vegades, a beure un vi d’una altra DO? De vegades pot ser el factor preu, però un cop han tastat els vins, amb aquest preu en trobaran cinquanta mil marques de totes les DO. La gent identifica una qualitat al Montsant, i és aquí on està el futur. Com a DO estem fent complir un reglament de manera estricta, però sempre amb aquesta exigència de qualitat.

Bé, a moltes altres zones de Catalunya s’ha fet la inversa: s’ha detectat la demanda, s’ha plantat els ceps per abastir aquesta demanda, i s’han modificat tant el territori com els reglaments dels Consells Reguladors. Això vol dir que aquí aneu una mica contracorrent.

Aquí no creiem en aquesta via. En una visita a una gran bodega de l’estranger ens van dir que modificaven el gust del vi segons els indicaven grups de tast que campaven pel món sencer copsant quin era el gust de la gent. I feien tants vins, amb gust diferent, de la mateixa varietat i marca, com els països on es venia aquell vi. Això és una fàbrica, és un altre negoci. El Montsant és tot el contrari, embotellem 4 milions d’ampolles i prou, menys que una bodega petita de Rioja, per exemple. Som 56 cellers, entre els quals hi ha una competència forta que els estimula.

Quina és la mida d’un celler del Montsant?

Doncs la mitjana de producció pot estar entre 15000 i 18000 ampolles. Els cellers les han de fer bé si les volen vendre, perquè tot i que sempre diem que tenim la millor relació qualitat preu del món, és veritat que no són els vins més econòmics del mercat. I per tant, han de ser bons per que es venguin bé. Això i la diferenciació dels nostres vins formen l’actiu més potent de la DO Montsant. També passa que et trobaràs, per aquesta estructura de producció, una diferència molt gran entre diferentes anyades de la mateixa marca, cosa que no passa amb els vins de gran producció.

Hi ha una reacció, a la zona, contra aquest tipus de tractament de la vinya i el vi?

Hi ha ara gent jove que està tornant a un concepte molt primigeni del vi: els notem enamorats de la terra, tenen el seu celler no com a font d’ingressos, sinó com una font de vida, un motiu per aixecar-se amb ganes de fer les coses bé, cada dia. És en aquests cellers petits on hi ha un esperit de protegir el paisatge, la terra, el territori, amb la intenció de deixar-ho als seus fills. Per aquesta raó, l’admissió de més varietats foranes en aquest moment està tancada. Les cooperatives, que són l’arrel històrica de Montsant, estan fent una evolució important cap a la producció de vins de qualitat embotellats, realitzant productes amb molta cura i exigint als seus socis la màxima qualitat de raïm.

Conservant la vinya vella, també?

I fins i tot recuperant-ne ceps antics de vegades abandonats: hi ha una passió per aquesta tasca força estesa als cellers de la DO. Joan Asens, Capafons-Ossó, Dosterras, Domènech, Acústic... i la tasca de Capçanes, El Masroig, Falset, i d’altres cellers cooperatius, pagant més la vinya vella per tal que el pagès no l’arrenqui.

No és només un negoci: és fer-ho amb el que cal fer servir per fer negoci.

El seu mitjà de vida ha de ser la terra, i si això ha de ser així ha de ser sostenible en el temps.

El cas de l’envelliment de la població a pagès, però, sembla que aquí està més o menys resolt, doncs.

Fins i tot abans de la crisi molts fills que havien marxat han tornat per fer-se pagesos. A Capçanes, sobre tot, ha passat molt. Quan es va fer la guarderia a Falset, tothom deia que era massa gran, que no hi havia prou nens per omplir-la: doncs està plena, saturada, encara s’hauria de fer una altra. Això ve de que molta gent de 25 a 30 anys ha tornat. El vi a aquesta zona ha estat un revulsiu.

Es nota d'uns anys encà

I tant que es nota! Més encara perquè el segle XX no va passar per la comarca del Priorat; des de la crisi de la fil·loxera ens hem plantat a l’any 2000 directament, o als 90 amb la revolució del vi a Gratallops i Porrera. Des de la postguerra aquí no va passar gaire cosa fins als 90-95; la orografia tan complicada va mantenir aquesta comarca comunicada amb Reus per una carretera que tenia més de 400 revolts! Et passaves a la carretera més de tres quarts d’hora. I et parlo dels anys 80, no pas dels 50. Després es va arreglar la carretera en dues etapes, i ens va comunicar amb el món, per dir-ho així: però d’això fa quatre dies. És nota molt d’uns anys ençà.

Això us ha mantingut molt nets de contaminacions externes, però.

Ja ho pots ben dir. El territori ha romàs protegit i ara podem aprofitar-nos d’aquesta injustícia històrica. Però fixeu-vos fins a on arriba el sentit de preservació del territori, que quan es parla d’arreglar carreteres aquí al Priorat, la gent diu que no, i tenen raó. La sortida ja la tenim, la resta de les carreteres que es quedin com estan, que ens ajuden a conservar la nostra personalitat.

Garnatxa Negra Molt vella a dos setmanes de verema, collita 2008

Es podria dir que ja pot venir la gent a veure-us, i un cop aquí ja no els costa tant moure’s de poble en poble.

Exacte. Perquè la nostra sortida és l’enoturisme, i aprofitar-ho per vendre tota mena de producte autòcton. No parlo de rebre autocars, perque ni el territori ni les carreteres ho permeten; però sí de famílies, d’afeccionats al vi, gent que vulgui gaudir del territori i dels productes de la terra, que també han de tenir la mateixa qualitat que els vins. Hem de vendre qualitat al preu que toca, al que ha de tenir. Això no vol dir mai barato, ni car. El preu que toca.

Hem detectat una tendència, amb la crisi, a baixar preus.

Oh, però això no hauria de ser així! Si estaves venent al preu que toca, no tindràs aquest problema. I fer rebaixes no és bo, si es tracta del mateix producte, perquè vol dir que abans t’estaves aprofitant. Sempre hauria de ser igual, i si no ho vens tot, l’any que ve n’hauràs de fer menos.

Són comparables el Priorat i el Montsant?

No, de cap de les maneres. Una comarca ens uneix, dos DO ens separen. Són vins diferents, A Montsant hi ha més frescor, perquè no és tot llicorella; de fet n’hi ha molt poca, de llicorella al Montsant. Els vins no són tan minerals com al Priorat, amaguen una mica més l’alcohol. Nosaltres, abans de constituir-nos en DO, érem DO Tarragona Sub-Zona Falset, perquè ja es reconeixia aquí uns vins diferents als del Priorat. Però els nostres vins tampoc tenien res a veure amb els de la DO Tarragona, i vam treballar per tenir la DO pròpia. Abans de parlar de Montsant, es deia que havíem de ser DOQ Priorat: Baix Priorat, potser. Però parlant amb gent de la DOQ Priorat, ens van dir que Baix Priorat no era un nom comercial adient per l’adjectiu, que semblava inferior al Priorat. A més, el Montsant com a realitat orogràfica té unes característiques diferenciades del Priorat, que condicionen el sòl i també els vins. Els tastos són definitius, a més.

Hi ha gent que diu que el Priorat Històric entra a dintre de la DO Montsant, i que la seva finca, de fet, és Priorat.

Els límits els marca l’home. No és la llicorella la que marca la diferència, perquè també n’hi ha, de llicorella al Montsant. La concentració de llicorella més gran està a la DOQ Priorat, però no és en exclusiva que la tenen.

I convertir-vos en Qualificada?

Ho hem estat estudiant, però no li veiem cap avantatge de moment. Més endavant potser, per ara no ho contemplem.

Per acabar, quin és el preu mig del raïm a la verema al Montsant?

Depèn molt de quin raïm. El preu mínim és de 0,50 € el kg, però hi ha molt poc raïm que es pagui a aquest preu. El més normal és 0,80 €/kg, però el raïm bo es paga més, el de vinya vella; fins i tot a les cooperatives paguen la carinyena i la garnatxa de vinya vella a més d’1 €/kg.

Afegeix aquesta Pàgina als teus xarxes socials favorites

| Més...