La guia de Vins de Catalunya - Entrevista a Xavier Pie

Entrevista a Xavier Pie

Xavier Pie, president de la DO Catalunya

“Si volem ordenar la tipicitat dels vins catalans, la DO Catalunya ha d’estar disposada a quedar-se en el futur amb les varietats foranes”

Si la vinya de la que surt un vi no està dins de les limitacions geogràfiques de qualsevol altre de les 10 DO catalanes i es vol fer vi sortint amb el segell de una DO, anirà a parar a la DO Catalunya; si la varietat que es fa servir per elaborar aquest vi no està acollida dins dels estatuts de la teva DO geogràfica, anirà a parar a la DO Catalunya; si es compra el vi o el raïm a Catalunya però fora dels límits de la DO geogràfica que correspon a un celler concret, el vi anirà a parar a DO Catalunya.

Al final, i per deixar les coses clares d’una vegada, aquesta DO, que sembla va néixer per posar ordre dins el panorama vinícola català, s’ha convertit, amb molt d’esforç, amb una de les DO més exigents, amb controls exhaustius de les mostres i del raïm que va a parar dins la seva denominació.

Xavier Pie, president de la DO Catalunya, ens rep amb un somriure; al seu costat el Ton Castellà, secretari de una de les DO amb més fronts oberts. Ni 10 anys han estat prou per que el sector més conservador l’accepti realment, tot i que avui per avui acollen un munt de vins que segons el criteri de la Guia de Vins de Catalunya són el reflex de les varietats tradicionals catalanes. Ningú a priori desitja estar dins la DO Catalunya, però més de 54 milions d’ampolles amb el segell de la DO, la converteixen en la denominació d’origen amb més nombre de botelles registrades.

Darrera seu moltes marques conegudes, per davant persones compromeses i segures de la feina que fan. El seu president, Xavier Pie, coneix Catalunya i la diversitat d’aquest país vinícola quasi com ningú.

El Xavier és un home tranquil, acostumat a escoltar abans de contestar i dir el que pensa, i que si cal fa servir exemples per explicar-se millor .Home de camp i a l’hora historiador de carrera, fa servir l’experiència com a eina. Ho té clar, la seva DO compleix amb moltes de les premisses per les que va néixer, endreçar i posar ordre.

Calia?, ens preguntem.

Esperem que en llegir les seves paraules encara quedi més clar per tots aquells que tot i els temps que corren encara dubten.

I per obrir boca heus aquí la màxima d’ en Xavier Pie :

“Sinó vols escoltar la veritat del que preguntes, no preguntis”.

És factible desfer-nos del concepte de DO, i adaptar el concepte de Indicació Geogràfica per ordenar el panorama vinícola català on tot hi cap, i qualsevol varietat forana pot treure a una varietat autòctona?
Si es crea una DO és per poder tenir el control del 100% del producte que entra. El concepte IG només preveu que es tingui el control del 80%, i per això no és factible.
És la DO Catalunya una Denominació d’Origen “No típica”?
Sí, ens diuen que la DO Catalunya no és una DO típica per que no té un territori definit,. Ens diuen que som una DO molt variada, més variada que La Rioja; doncs no. Si agafes des de la Rioja Alta fins a baix, la DO Rioja és més variada. També ens diuen que tenim moltes varietats, si, però això es innat dels catalans. Es com som.
Llavors penses que la DO Catalunya calia.
Amb aquest esquema Catalunya va fer un gran pas endavant. A nosaltres ens criden els francesos per que els expliquem el model de la DO Catalunya i dels vins catalans, ja que creuen que es un model a seguir. Una DO amplia i a partir d’aquí unes altres DO més concretes. Com el model de Bordeus que nosaltres vam copiar.

Però ells tenen 57 DO...
Si, i nosaltres tenim 10. Hem de seguir treballant amb aquest sentit i aquest sentit ha d’acabar de donar tipicitat, fins a poder parlar dels vins de finca.
Això voldria dir que la DO Catalunya ha de ser el paraigua de les altres DO, i en canvi molts us tenen com la germana petita o el parent pobre.
Nosaltres tenim consultes mensualment de gent que està emprenyada amb nosaltres per que és per exemple un celler de la DOQ Priorat, i que voldrien ficar a la seva etiqueta Priorat -Catalunya, nosaltres tenim el nom protegit no ho poden fer.
Potser és qüestió de parlar-ne.
Ja m’agradaria que ens entenguéssim tots plegats.
No fa gaire i només a la zona del Penedès, l’Emili Giralt va anar a fer una recerca de varietats a peu de vinya i va trobar 95. Ara que sou vosaltres qui teniu més només queden 22, entre foranes i autòctones.
No, en el últim recompte hi ha 32. S’han afegit, vinyater , sumoll blanc i d’altres.
Acabareu sent la DO amb més tipicitat autòctona.
Potser sí. Nosaltres som una casa oberta, com els catalans.

Si, però si cadascuna de les altres DO catalanes no decideix què vol fer del seu tros de territori com a DO, mai prendran consciència de què és el que defineix el territori. Si aquí tot s’hi val i es pot plantar totes les varietats foranes d’arreu, potser no és de rebut acollir-les dins d’una DO. A Rioja per exemple hi ha uns percentatges mínims en els blancs.
Es que a Rioja son més llestos que nosaltres: els seus blancs, ells diuen que tot és viura, però hi ha una normativa que diu: vostès podran fer servir altres varietats com a sauvignon blanc, però mai podrà passar del màxim del 15%. Per què?

Per que és el màxim de tant per cent que pots no declarar.
Exacte, però quan tu tastes, les viures de fa anys i les d’ara no tenen res a veure. S’han adaptat al gust del consumidor. Tu pots fer un gran vi, i com enòleg pots pensar que ja l’entendran, però si tens una empresa el que has d’aconseguir que la gent es begui aquell vi.
Que ens pots dir llavors dels llevats.. estaríem davant el mateix. Tot es pot manipular..
El que cal és explicar-li a la gent els que es fa i com es fa, i si no és així estem perduts. Com qualsevol menjar preparat que per que es conservi hagi de dur, per exemple àcid ascòrbic, per que sinó es fa malbé. Jo tinc la sensació que a vegades hi ha gent que competeix amb una ma lligada a l’esquena.
Per què?
Per que hi ha vins maquillats per tot arreu. I desprès aquell que fa el vi d’una forma artesanal està competint amb ...
La química.
Llavors hauríem de ser valents i anar un pas més enllà. S’haurien de crear unes categories de vins que entressin plenament en aquests temes.Per exemple, definim els vins naturals. I qui ho fa? i com ho fa? I qui ho controla?, i com ho controla? i qui fa la feina d’anar a vigilar?.
Quines coses i quantes s’haurien de definir?
Doncs per exemple, l’ús dels xips al vins. Aquí a la DO Catalunya no estan prohibits: perquè cal entendre que en un mercat globalitzat has de competir amb tothom, i els xips són una eina de competitivitat.
Segueix, segueix...
Per fer determinades coses ja hi ha una normativa europea que defineix com s’han de utilitzar els xips. DO Catalunya no està en contra d’utilitzar xips, només volem saber on es posen, qui els posa, i a quins vins es posen, i que a l’etiqueta no hi hagi menció de que hi ha roure, ni criança.. etc, perquè és el que diu la normativa europea. Fer-ho amb naturalitat, i dir-ho: “Miri està fet amb xips per que ha de costar 3€, i no surten els números d’un altre manera”.

Hi ha moltes maneres de regular les coses.
Si, i nosaltres ja ho fem. Per posar-te un exemple: A la DO Catalunya no es controlen el nombre de borrons que ha d’haver per hectàrea. Per que no ho regulem? Perquè necessitem molt de personal i un pressupost impressionant per fer-ho bé; i si ens posem, ha de ser per fer-ho bé.

Hi ha qui ho fa?
Jo això no t’ho se dir. Però per controlar el nombre de borrons com ara es fa a Bordeus es necessita molt personal. Al capdavall, a Catalunya tenim una manera de controlar-ho tot, que és la tarja vitivinícola, que la gent passa quan entra la producció. Així, del total de quilos que tenen assignats se’ls va descomptant, quedant la productivitat per hectàrea controlada.
Però la tarja vinícola s’aplica?
S’està aplicant, nosaltres qualifiquem segons les dades que arriben de la tarja, i tot i que es pot perfeccionar hem de mirar d’on venim. Si pensem ara fa 4 anys, els consells reguladors qualificàvem damunt de les declaracions de collita...
Com es feia?
Et venia la persona amb una fotocopia i et deia- Jo vull qualificar 23.000 L de vi; i tu li deies vostè te 40000 l per qualificar, i on té les hectàrees? “Aquí i allà”, I tu t’ho creies, agafaves el fluorescent, guixaves i punt. Però amb aquesta còpia podia anar a altres DO, i podia , si volia, fer més quilos del que ens deia. Guaita si era fàcil fer quilos en aquest país.
Llavors, si s’apliqués al 100%, això permetria que totes les DO estiguessin controlades.
Es que hem d’anar tots a una.
Però es fa a tot arreu?
Aquí es fa.
Les que tenen més vinyes creuades amb vosaltres són DO Cava o DO Penedès.
Si, ells tenen la seva pròpia tarja. Puc parlar del que fem nosaltres: aquí el control es duu a totes, totes.
Nosaltres t’ho diem per que hi ha agricultors del Penedès que ens ho expliquen. Que el primer any si van tenir cura de la producció, però en veure que ningú els controlava, ja han tornat a fer més producció.
Us donaré una altre dada: a la DO Catalunya el 55% de les passades de la tarja vinícola es fan on-line. En temps real, quan el productor passa la tarja el saldo se li descompta.

I com es va posar en marxa?
El Departament li va oferir a totes les DO, i tots ho vam agafar. El que vull que quedi clar és que nosaltres vam agafar el sistema de la tarja vinícola per a aplicar-la al 100%. Intentem fer-ho transparent i senzill, perquè crec que es el que ens ha de fer forts
Nosaltres ens preguntem si realment es controla, per que si el raïm es paga a 0,15€ el quilo, es pot no passar de quilos?, es pot controlar realment?, a on van els quilos quan es sobrepassa la producció?
Les dades, en principi estan controlades, siguin on-line o no. La resta de vi que suposadament ha sobrepassat la producció hauria d’anar a vi de taula. A nosaltres en pertoca ficar els mitjans i seguir les pautes, i si volem baixar els límits de producció doncs es pot decidir fer si els mitjans tècnics són operatius.

Però si baixem els límits de la producció, s’haurà de pujar el preu del quilo de raïm, per que el pagès sinó fa quilos no guanya res...
I el celler et dirà que llavors ha de pujar el preu de l’ampolla. Tornem al peix que es menja la cua. Ha d’arribar el dia, i no falta gaire que en aquest país s’han de prendre grans decisions.
Quines?
Quin sentit té per exemple, anar plantant i plantant, si desprès no ho podem vendre?
Difícil a curt termini arreglar-ho tot.
Aquí hi ha altres temes. El poder real que tenim els Consells Reguladors es resumeix en un de sol: Controls d’inspecció.
Com?
Creem el Consorci d’Inspecció, i d’aquesta manera et desprens de la part més atractiva, des de un punt de vista coercitiu , cedint el poder de dir “t’inspeccionaré sinó fas això”. Nosaltres ho donem a un organisme independent que tot i estar lligat a les DO, funciona per si mateix. Això es un canvi de mentalitat al sector..
I ara que ja ho fa un organisme dependent de les DO, però que funciona independentment, s’estan detectabt grans problemes?
No, problemes amb els llibres fonamentalment. El més important es que fer aquesta funció inspectora de manera col·lectiva, per tal que tothom sigui imparcial completament a l’hora d’inspeccionar. Any rere any, es fan els programes anuals d’inspecció, vinyes, cellers etc. Els Consorcis d’Inspecció s’ho organitzen d’una manera totalment autònoma. Per què el que ens dona coherència als Consells Reguladors és la independència.
I què us dona independència?
Fer les coses sense arbitrarietat, tenir unes pautes de funcionament que estiguin explicades.
Però llavors, que fa un Consell Regulador?
Controlar una producció determinada que compleix un reglament, marcar unes condicions i dir què han de fer les persones responsables del producte per tenir el segell .
Però encara ens queda molt per avançar.
I tant! Tot i que jo miro enrere fa 4 anys i hem avançat molt. Mira us explico, qualsevol ampolla que tu veus al mercat amb el segell de la DO Catalunya, el vi que hi ha dins ha sofert un control.
Com ha de ser, no?
Tot i que amb les noves normes que proposaven a Brussel·les amb nova OCM (Organització Comú del Mercat), que al final està tot aturat, només hauríem de controlar un 10% de mostres. Es com si féssim cargols.

Es així?
Sí, sí. Ens demanaven que féssim menys control del que ja fem avui en dia, tot i que ja ens sembla que fem poc, o que realment es podria fer més. Per sort sembla aturat fins el 2014.
Doncs potser amb aquestes noves propostes de la OCM , les DO tindrien menys raó de ser.
No, no. Al contrari, serien un nom comercial, que funcionarien i treballarien,però sense poder garantir el sentit social.
Obeint a allò que molts diuen, “El més important és vendre”.
Aquesta és la gran frase que es sent sempre. La clau és vendre i alhora explicar amb coherència el que tenim.
I que més ens queda per explicar?
Jo tinc una dèria personal que és la revindicació de l’agricultura de secà, respecte a la viticultura de regadiu.Al sector hi ha pagesos que veuen que no poden competir amb el senyor del costat que té un gota a gota, que si falta aigua tira, i si falta magnesi també li pot deixar anar. Com se sent un pagès per competir amb això?

Tens raó.
Mira, jo sovint viatjo per algunes DO catalanes i m’expliquen que si el terrer això o allò, i veig ple de mànegues en segons quins llocs. Per mi allò i no res, és el mateix. Per que jo soc pagès de secà i sé que fer regadiu et permet fer el que vulguis, el que vulguis. L’agricultura de secà vol dir que si un any no plou, doncs no plou, i si plou molt doncs plou molt, i això és el que ens farà marcar la diferència. És com el concepte Vi de Finca, que s’ha de definir així: un senyor que té una vinya concreta i fa vi d’aquella vinya.
En teniu aquí, Vins de Finca?
A mi no m’entra al cap que a la DO Catalunya haguem de tenir vins de finca, i per això no ho tenim regulat. A més ara per ara està tipificat com que la vinya ha de tenir més de 20 anys, sense dir res de l’espai. Però regular si un vi ha de ser car o barat.. i ara!
Ets fins i tot més purista que nosaltres a La Guia.
No, jo diria més aviat de Calvinista: si alguna cosa sóc, és calvinista. Totes les normes ens han de servir per posar ordre.
Decidit ,ets un purista.
Crec que al sector ens falta un punt de naturalitat, de claredat: cal explicar el que hi ha, com ho fem, no estigmatitzar a la gent. Ens queixem que la gent jove no beu vi, però de vegades es que els hi posem difícil.
Compliquem el missatge.
Si, a més hi ha d’haver vins fàcils, fets només per agradar. Vivim a una societat que tot ha de ser ràpid i directe.
Tornem a parlar del tema de les DO i les varietats foranes.
Les varietats autòctones i les foranes han de poder conviure dins una DO. Amb l’esquema que hi ha avui, ens permetria des fragmentar-ho. Avui les empreses i els viticultors juguen a totes dues coses. Tot són modes. Sociològicament som el reflex d’un país determinat i som el resultat de tot això. Si nosaltres som conseqüents, si som capaços de transmetre aquests valors, anirem creant aquests valors pels que vinguin darrere. Ens manca tradició de fer les coses, això serà una cosa que s’anirà aconseguint amb anys. Però la vinya no és horta; l’hort té de bo que pots canviar-lo cada any. En canvi el cep es molt lent, trigaràs més de 15 anys a que faci bon vi, i potser quan faci bon vi, aquell vi no serà el que es porta.
Però ningú ho ha dit, ni ha advertit que en entrar tanta quantitat de varietats foranes deixem les varietats d’aquí, les autòctones de tota la vida, jugant a segona divisió?
Les DO no regulem res que no sigui el propi sector que es vulgui auto-regular, per això et dic que ens falta aquest punt de maduresa que jo crec que han tingut els francesos, un punt de tradició, de cultura, d’experiència. Només es pot aconseguir passant anys. Mentalment ens hem de refinar i agafar cultura des del concepte. Tecnològicament posat els anys 70 , agafes un cabernet sauvignon molt conegut en aquella època, i el dones a tastar a gent de Suïssa,en un moment que la pesseta i el tipus de vi com els de Bordeus triomfava, i que passa? que va pensar tothom?: jo vull fer com ell, vull triomfar com ell. L’evolució d’aquest país, en tots els àmbits, els darrers 30 anys es brutal, li hem donat un tomb. Aquella bonançaenshauria d’ haver servit per a crear un discurs sostenible, creïble, innovador, amb menys competència al mercat.

Tanmateix, no ho hem fet.
No estic d’acord, esteu comparant el vostre ritme vital amb el ritme que duu el vi.
No, no.. però el canvi s’ha de començar a fer en algun moment, és l’únic que diem..
S’hauria de jugar a dues bandes, de mentre que s’estableixen les varietats tradicionals, s’han de mantenir les foranes, perquè s’ha de vendre.
I tant, s’han de mantenir per anar mica en mica regulant.
Però jo et diré que tinc dubtes de que això no s’acabi convertint en una moda passatgera : si el cabernet i el merlot han triomfat, és perquè a la gent els agrada. I si l’ull de llebre ha triomfat és per que a la gent els agrada.
Ja ens has deixat clar que no estaries disposat a passar de tenir una DO a convertir-la en IG perquè representa perdre el control del que entra. Però la DO Catalunya estaria disposada a quedar-se amb les varietats foranes?
Sí, sí que ho ha d’estar. Si li volem donar un sentit real al que tenim, arribarà un dia en que per ordenar la tipicitat i donar-li el valor real ho haurem de fer.

Que ens falta?
Per exemple donar-li tipicitat a les poblacions o nuclis vinícoles, que es respiri la zona on estem. Per desgràcia en aquest país el que troba la pedra filosofal se la guarda per ell.
Una mica l’esperit fenici de sempre, potser...
Ens falta una educació més democràtica i participativa, tot i que sense passar-nos. Cadascú ha de fer la seva feina. Aquí la gent ha confós trobar un discurs propi amb separar-se del projecte col·lectiu. Per exemple si tu tens un celler espectacular però al teu costat hi ha una casa en ruïnes, quan et visitin també recordaran aquella casa. Treballar en xarxa és la clau. També és el propi sector qui ha de crear projectes: per exemple la proposta del Viver de Celleristes de la Conca es impressionant. A Catalunya ens manca crear xarxa, donant eines des de l’Administració per assolir la competitivitat imprescindible, i alhora deixant créixer i néixer petits cellers que donin tipicitat al territori.

Afegeix aquesta Pàgina als teus xarxes socials favorites

| Més...