Un espai per aquelles ideas que ens impacten, que ens motiven, que ens fan pensar. T'afegeixes?...
Per què hem anat a l’Alguer
Veient la paràlisi total de qui ha de treballar pel vi català des dels despatxos, no és estrany que algú prengui la iniciativa. Pel que jo recordo i he llegit, realment la viticultura catalana ha anat sempre de la ma dels empresaris, i mai dels organismes que a cada època havien d’ocupar-se de que les coses rutllessin.

Darrera actualització de divendres, 13 d'agost de 2010 20:25
Parlem de vi, però senzill
![]() |
En llegir una nota de tast clàssica un es menysté si no percep les aromes de reducció, de brettanomices, de cuiro, de barrica bruta o de litxi. Sovint sembla que el que la ha escrit hagi volgut posar el vi per sobre del consumidor, com si no ho mereixés perquè les seves capacitats com a tastador no estan a l’alçada del producte. Un metge s’ha d’explicar en termes que el pacient pugui entendre; un enòleg o un sommelier ha de fer el mateix, és a dir, expressar-se de manera que el comprador pugui entendre el que diu. I si no ho fa només pot ser perquè vol comunicar-se exclusivament amb l’elit a la que vol pertànyer... |
![]() |
Darrera actualització de dimarts, 9 de març de 2010 02:05