La guia de Vins de Catalunya - Tradicions per Recuperar

L’esfera de la confusió - Articles d'opinió

Tradicions per Recuperar

Tradicions per recuperar l’hàbit de consumir vi

És motiu d’alegria general, a qualsevol zona vinícola del món, la primera mostra de vi de la collita, després de la feinada que suposa la verema. Però a Catalunya hem de dir que era motiu d’alegria, desprès de que d’uns anys ençà, el Departament d’Agricultura ha decidit suprimir la festa institucional que amb motiu del vi novell es feia cada any al palau de la Generalitat per Sant Martí, com era tradició a tots els cellers. Es penjava la branca de pi, senyal tradicional de l’arribada del vi novell i motiu de festa per a tothom a gairebé tots els pobles de Catalunya. Es veu que ja no toca, o potser que per aquest govern que marxa és impossible promocionar el consum d’un producte alcohòlic per entendre que es promociona l’alcoholisme.

Consumir vi, malgrat aquesta opinió inculta i absent, malgrat aquest criteri cec i absurd, no implica fer créixer la taxa d’alcoholisme. El vi, com s’ha demostrat a bastament des de l’àmbit de la medecina, no només no és el causant principal d’aquest tipus de patologies, sinó que també ajuda, consumit amb moderació, a prevenir altres malalties. Res a fer, això tampoc és argument suficient per canviar el criteri.

Llavors al·ludiríem a una pràctica mil·lenària de conreu, a la fesomia del camp català, i als milers i milers de llocs de treball directes i indirectes que depenen de que la gent consumeixi vi prou sovint, sempre amb la moderació deguda. Però tampoc.

Bé, sembla ser que la solució que suggereix l’administració perquè tots aquests llocs de treball es mantinguin actius és l’exportació. Però llavors a un servidor li ve un debat ètic important: si no es pot promocionar el consum de vi perquè provoca un greuge social, o bé s’està en risc de que sigui així, cal produir vi per vendre-li a d’altres? no patiran el greuge social ells amb el nostre vi, en comptes de nosaltres? Traslladant el problema, des del seu punt de vista, traslladem els borratxos de banda; solucionada la qüestió, seguim treballant.

Per sort, la gent no és tan imbècil, i aquestes bajanades li rellisquen. No hi ha borratxos de vi; prefereixen altres beuratges, normalment de pitjor qualitat, destil·lats i econòmics, diríem, pel seu “rendiment”. Ja m’enteneu.

Però es pot fer ben poc davant un govern que es té a sí mateix com si fos l’exèrcit de salvació més maniqueu de qualsevol pel·lícula nord americana. De tota manera, a mi em motiven tant com qualsevol exèrcit de salvació: la seva proposta s’assembla molt a la d’aquestes senyores, que probablement no havien copsat que l’origen del problema rau en elles mateixes.

Potser li passa el mateix als governs i no en saben fer autocrítica, com passa amb elles: qui voldria acostar-se als llavis d’alguna d’elles, com suggereixen lascivament i conspícuament elles mateixes, sense haver-se cruspit abans una ampolla del que sigui? Fent un paral·lelisme, qui voldria escoltar les propostes d’aquest govern, sense filtrar el seu esperit de papanatisme “il·lustrat” amb un bon raig de qualsevol cosa?

Iniciatives privades

Avui vull fer esment destacat d’una festa del vi novell a Barcelona. Ben segur que hi ha hagut més d’una a tot Catalunya, sempre organitzades per ajuntaments conscients que el sector és important i potent, i que en depenen en bona mesura. Però la que us comentaré avui és la que han celebrat al barri de Sants el Celler del Masroig i el Celler de Gelida, amb un àpat fantàstic al seu local del carrer Vallespir servit pel restaurant Qvid (AV Diagonal 353, Barcelona).

Es tractava d’un aperitiu i d’una escudella i carn d’olla entre amics, tot bevent el fantàstic vi negre Novell del Celler el Masroig. La qualitat de tot plegat, inclosa la conversa, les rialles i l’ambient distès i proper, va ser excepcional. Un servidor, quan va a actes de tota mena, troba a faltar sovint aquesta proximitat, facilitat i senzillesa, que molts amaguen darrere un posat un xic estudiat davant el mirall. Vam gaudir també de l’oli del raig, el primer de la collita, que només es ven durant 15 dies: tèrbol, verd, saborós, potent, floral i amb gust d’arbequina verda. Impressionant per prendre en cru, per regar la carn d’olla, per sucar-hi pa, per amanir. Excepcional carn la del porc que vam encetar segons la tradició i l’aperitiu de can Margarit; els cuiners van fer treballar a la concurrència, tot cremant el massapà i farcint els galets. I després vam seure a dinar amb el vi novell, l’escudella i la carn d’olla; acabant amb els postres que vam acompanyar amb la mistela negra del Masroig.

Cal que molts altres cellers recuperin aquesta tradició, potser perduda per això mateix, potser rebutjada per l’administració. Però mai oblidada per la gent del camp, que encara que no ho celebri com abans, encara espera per Sant Martí l’arribada del vi novell, potser recordant que abans significava deixar de beure un vi oxidat i mig ranci per gaudir de la frescor de la nova collita, per tornar a començar de nou l’any, com aquell que diu, renovant-se com fa el camp amb les estacions, gaudint del profit de la feina feta a la vinya, potser només perquè un mateix s’ho ha guanyat.

Afegeix aquesta Pàgina als teus xarxes socials favorites

| Més...