La guia de Vins de Catalunya - Guia de Vins de Catalunya

 Es pensen que tastar vins és difícil? Al final només es tracta de dir si t’agrada o no t’agrada. Els nostres tastadors no són experts, però tenen en comú que els agrada el vi.

I aquest?...

I comencen…

Oloren

Es sorprenen

No parlen:

M’agrada o no m’agrada

OLOR DE FUSTA TALLADA, GUST DE SUGUS DE PINYA

El que entra pels meus ulls; una fina pel·lícula de pols flotant per la superfície; una mena de residu carbònic, potser? Però al cap d'una estona és net, pàl·lid, brillant, fresc. Jove. Té una mica de llàgrima.

El meu nas em diu que troba una sensació primera de fusta jove, com el que deixa una serra en treballar amb ella (serradures); m'encanta la flaire de pera madura i un xic de pinya, un altre d'anissos quan torno a olorar.

Quan el bec trobo un tacte de fustat, suau i equilibrat, fresc, agradable, untuós, ric, complex; i un divertit record al sugus de pinya. Cal deixar-lo una estona per apreciar tot el que té; però està molt ben estructurat i no es noten els 14 graus que diu que té.

Al final de tot persisteixen les serradures i... un record de pòlvora!!!

Quan m'han destapat l'ampolla per que sapiguem quin vi era, he trobat que li cal un disseny més sensual per fer justícia al que hi ha a dintre, perquè es tracta d'un gran vi de DO Catalunya.

M’agrada!!!

Dom Sylvain

Vi femení 

Ho asseguro d’entrada: jo no hi entenc de vins, no he fet mai un curs de tast, només puc dir-vos si m’agrada, què em fa sentir. També us puc assegurar que el blanc no acostuma a ser la meva tria, i que aquella tarda, amb aquest vi, vaig saber que em calia obrir les meves mires.

Quan  m’aboquen el líquid a la copa, em tira una mica enrere veure una primera capa d’escuma. Falsa alarma: tot d’una desapareix. L’observo: clar, lluminós, poc groc, gairebé tirant a beige, discret. L’olfacte no m’ofereix cap pista determinant, aroma clàssic de blanc. Només d’entrar a la boca, però, la sorpresa és imminent. Descobreixo un vi amorós, molt suau als llavis, melós però gens embafador. Aromàtic, m’ofereix un lleuger pessigolleig a la punta de la llengua, un graciós toc de fruita, i un fi embolcall a les dents. No sé si els vins tenen sexe, però aquest seria femení.

Segueixo el tast i cada glop confirma les primeres sensacions; no em resseca la llengua, concentra la seva força a la part frontal, boca, llengua, dents i llavis, com un pintallavis lleuger i cremós. Persisteix a sobre els llavis, demana un petó. És subtil, és sensual, és sexy! 

És un vi bonic, per prendre al porxo, al capvespre, esperant la llum blanca de la lluna.

Es descobreix l’etiqueta i m’agrada veure el seu nom: SENTITS. No podria dir-se d’una altra manera. Només un suggeriment per a l’etiqueta: li falten minúscules, el nom ha de ser amb traços arrodonits. Perdoneu l’atreviment. Ha estat el vi!

M’agrada!!!

Silvia Marty